Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries

La basílica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents, en aquest sentit, dels comtes d’Empúries. És per axil que és coneguda com la “catedral de l’Empordà”.

Les referències sobre aquest temple a l’entorn de l’any 1000 fan pensar que l’edifici ja existia molt abans i que, per tant, l’església que es conserva actualment va ser construïda damunt de l’església romànica primitiva, de la qual tant sols en queden alguns vestigis com els primers pisos del campanar o la gran pila baptismal.

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries és un edifici que sorprèn per les seves grans dimensions i la seva situació en una població tant petita. Potser per aquest motiu la gent del territori la considera la “catedral de l’Empordà”, però el cert és que aquesta és una condició que ja en el seu moment, durant la segona meitat del segle XIII, els comtes d’Empúries van perseguir i mai van aconseguir. La basílica, doncs, és un gran edifici gòtic que clou amb una magnífica portalada de marbre que dóna pas un impressionant i diàfan espai de culte format per tres naus coronades amb voltes apuntades sostingudes per pilars. Al presbiteri, darrera l’altar, hi podem contemplar el retaule major d’alabastre –atribuït a Vicenç Borràs– amb representacions esculpides de figures d’àngels que sostenen els símbols dels promotors de l’obra, amb escenes de la Passió i amb l’Ecce Homo, la Verge i Sant Joan evangelista a la part central. El conjunt està coronat amb una gran fornícula amb la imatge de la Verge candelera, patrona de la població. El retaule és considerat una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV.