Basílica de Sant Feliu de Girona

La basílica de Sant Feliu de Girona va ser el primer temple amb funcions catedralícies de la ciutat. L’edifici, que ha estat objecte de moltes reconstruccions al llarg dels segles, mostra diferents estils arquitectònics.

L’església de Sant Feliu de Girona, que el 2011 va rebre el títol de basílica menor, va ser el principal temple de Girona abans de la construcció de l’actual catedral de Santa Maria. Malgrat presenta els seus orígens en l’època inicial del cristianisme i es troba documentada des de l’any 882, l’edifici que es pot contemplar actualment correspon sobretot a la construcció gòtica del segle XIV. L’edifici basilical va ser aixecat damunt del martyrium (temple martirial) paleocristià que es va construir al lloc on hauria mort o on s’hauria enterrat el màrtir Sant Feliu i va esdevenir un important centre de peregrinació a la península.

Construïda extramurs, la basílica de Sant Feliu va patir nombrosos atacs procedents tant del sud (musulmans) com del nord (francesos) i per aquest motiu va ser objecte de nombroses reconstruccions al llarg els segles que fan que ara mostri diferents estils arquitectònics. Va ser durant l’ocupació musulmana de la ciutat l’any 717 quan Sant Feliu va tenir funcions catedralícies. Feliu va ser el sant més venerat a Girona fins els segles IX-X i es va constituir la seva diada com exempt de guerra (pau i treva), privilegi del qual no en va gaudir cap altre màrtir ni sant. La fira de Sant Feliu va ser ubicada, pel rei Jaume II el 1321, als dimarts després del primer d’agost. Aviat, però, va sorgir un nou culte a Girona, el de Sant Narcís, bisbe de la ciutat, les relíquies incorruptes del qual eren custodiades a la basílica de Sant Feliu. L’any 1387 va ser nomenat protector i patró de la ciutat, substituint Sant Feliu, i la seva festivitat se celebra el 29 d’octubre. L’església que es pot contemplar actualment es va iniciar en el romànic, durant els segles XI-XII, època de la qual només se’n conserva el disseny de la planta –basilical de tres naus– i la capçalera. La resta de l’estructura, que data d’època gòtica, va ser construïda a partir del segle XIV i la façana barroca es va finalitzar a inicis del segle XVII. Les naus laterals acullen diferents capelles, entre elles la magnífica capella barroca de Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona, amb les parets de marbre i jaspi i amb una forma el·líptica que recorda l’arquitectura de Borromini. En aquesta capella s’hi venera el bisbe de Girona (segle IV) i màrtir Sant Narcís. A un costat s’hi pot contemplar el sepulcre del militar Álvarez de Castro que va defensar la ciutat durant el setge de 1809 en la Guerra del Francès, i a la banda nord hi ha el sarcòfag primitiu del sant i el sepulcre gòtic fet per Joan de Tournai.

A l’interior de la basílica, però, hi ha altres elements a destacar com ara els vuit sarcòfags romans i paleocristians de marbre blanc que es troben encastats al presbiteri i que sembla que van ser trobats durant la construcció del temple procedents d’una antiga necròpolis. Hi ha representats temes cristians excepte en dos d’ells on s’hi pot veure, en un, una representació pagana amb una cacera de lleons i, en l’altre, el Rapte de Proserpina. D’altra banda, també és interessant fixar-se en les claus de volta de la nau, recuperades arran d’una restauració l’any 2009 que va deixar al descobert la policromia d’època gòtica que havia quedat tapada amb una capa de calç durant el barroc. Les ornamentacions tenen pintures de colors vius amb motius de dracs, sants, caçadors i florals. Per poder contemplar altres objectes litúrgics de la basílica haurem de desplaçar-nos fins al Museu d’Art de Girona, on s’hi guarden obres com l’arqueta del segle XIII recoberta d’ivori amb decoracions animals i vegetals, o el gran retaule d’inicis del segle XVI que va presidir el presbiteri de Sant Feliu fins l’any 1936, amb escenes de la vida i martiri del sant.