Els principals ordes religiosos
Benedictins i benedictines (orde amb branques masculina i femenina)
Espiritualitat: equilibri entre pregària, treball i lectura espiritual.
Organització: monjos i monges en comunitats separades sota la Regla de Sant Benet, governades per un abat o abadessa. Menys de dotze membres: priorat (no abadia).
Contribució: fundadors de centres històrics com Ripoll, Sant Cugat, Sant Daniel (Girona), Sant Pere de les Puelles (Barcelona), Montserrat; han estat claus en la preservació de la cultura catalana.
Cistercencs i Cistercenques (orde amb branques masculina i femenina)
Espiritualitat: vida austera i silenciosa, reforma rigorosa de la regla benedictina.
Organització: omunitats autosuficients amb activitats com l’agricultura pròpia, a càrrec de germans llecs o conversos.
Contribució: abadies com la “triada cistercenca” – Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges – van esdevenir centres espirituals, econòmics i arquitectònics de l’època medieval a la Catalunya Nova.
Cartoixans (orde masculí)
Espiritualitat: contemplació en silenci eremític dins d’un conjunt comunitari.
Organització: cadascun en cel·la pròpia però amb pregària comuna.
Contribució: fundadors d’Escaladei (Priorat), la primera cartoixa peninsular, emblema de l’aïllament contemplatiu català.
Franciscans i Clarisses (orde amb branques masculina i femenina, de primera fundació)
Espiritualitat: orde mendicant, pobresa radical, proximitat als pobres i amor per la creació.
Organització: comunió de fraternitats itinerants i convents, tant per a frares com per a monges (Clarisses).
Contribució: presents des del s. XIII a Catalunya, amb convents actius en predicació i assistència social urbana.
Carmelites (inclosos de l’Antiga Obsevrança i Descalços/descalces) (orde amb branques masculina i femenina)
Espiritualitat: hereus d’Elies de Carmel, enfocament en pregària contemplativa i solitud, amb especial devoció a Maria. Assimilats a mendicants al segle XV.
Organització: frares i monges (incloses les Carmelites Descalces reformades per Santa Teresa de Jesús al segle XVI) vivint en monestirs de clausura.
Contribució: han promogut la vida contemplativa i espiritual a través dels seus convents de clausura, influents en la pietat catalana.
Dominics i Dominiques (orde amb branques masculina i femenina)
Espiritualitat: predicació, defensa de la veritat i estudi teològic.
Organització: frares i monges amb vida comunitària centrada en la litúrgia, l’estudi i l’oració, a partir de la regla agustiniana.
Contribució: amb seu al convent de Sant Domènec de Girona i el de Santa Caterina a Barcelona, han marcat fortament l’aprofundiment intel·lectual i acadèmic del cristianisme en l’àmbit urbà.
Canonges i canonesses regulars de Sant Agustí (orde amb branques masculina i femenina)
Espiritualitat: vida comunitària amb servei pastoral, sota la regla d’Agustí.
Organització: comunitats de canonges amb responsabilitats pastorals (les canonesses, assimilades a monges). La mateixa regla va donar lloc més tard a l’orde de Frares Eremites de Sant Agustí (agustins).
Contribució: la regla agustiniana va ser vigent a les catedrals de la Catalunya Nova i algunes de la Vella també van acabar per adoptar-la. Altres canòniques agustinianes van ser les de Sant Joan de les Abadesses.