Església de Santa Maria la Major de Montblanc

A inicis del segle XIII s’inicia el projecte de construcció del temple, però a causa de la pesta negra i els conflictes bèl·lics del segle XV, i a qüestions pressupostàries, la construcció es va perpetuar en el temps. L’any 1548 fou consagrat sense façana ni campanar, i l’any 1580 es va encarregar la decoració de la porta principal, d’estil renaixentista, dinamitada i reconstruïda al segle XVII.

El temple és de nau única molt alta, capçada per un absis poligonal i coberta per volta de creueria. Entre els contraforts hi ha les capelles de planta quadrada, cobertes amb volta de creueria, que s’obren a la nau central amb una bateria d’arcs apuntats molt alts. Sobre aquests arcs hi ha unes finestres amb vitralls que contenen escenes del Rosari. La porta d’ingrés s’articula a partir de tres nivells: el nivell inferior amb l’accés a l’edifici, està flanquejat per columnes i escultures de vuit dels apòstols; a la part central hi ha una imatge de la Verge flanquejada per dos àngels; al nivell superior hi ha la figura de Crist a la fornícula central, i als laterals els quatre apòstols restants. Just a sobre, l’escut de Montblanc s’acompanya d’unes figures humanes, que podrien haver format part de la portalada anterior.

L’exterior de l’edifici té un ritme delicat d’evidències decoratives, com dels pinacles sobre els contraforts, els arcbotants que reforcen la capçalera, o les gàrgoles que decoren les impostes. L’interior del temple conserva obres de gran interès com la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu del Cor, del segle XVI; el Retaule petri i policromat de Sant Bernat i Sant Bernabé, del segle XIV; el Retaule de Santa Anna, del segle XVI; i un impressionant orgue de 1607.