Església de Santa Eulària d’Unha

Santa Eulària d’Unha és una església romànica, fidel als cànons arquitectònics de planta basilical de tres naus amb volta de canó la central i de quart de cercle les laterals. A llevant, trobem l’encapçalament dels tres absis externament decorats al gust llombard, i a l’angle nord-oest, l’afegit d’una torre campanar del segle XVIII. 
Cal destacar, en primer lloc, que l’església d’Unha és l’única de la Vall d’Aran que avui, conserva part de les seves pintures murals romàniques, descobertes fa pocs anys a l’absis central. D’aquestes pintures es mostra fragmentàriament en la volta semiesfèrica el que hauria estat la figura del Pantocràtor (del qual se’n conserva el rostre), encerclat per la màndorla i el tetramorf. Al registre inferior i devien ser representats els membres del col·legi apostòlic, situats sota arcades, dels quals es conserven les cares i la part superior de dues figures, magníficament representades.
El llegat romànic de l’església també està constituït per dues piles baptismals de gran arcaisme.

S’accedeix al temple a través d’una senzilla porta adovellada situada en el mur sud. L’entrada no disposa de decoració esculpida, però si ens fixem detingudament podrem observar que en dues de les pedres adjacents a l’obertura apareixes traços dibuixats a la superfície. Per una banda, motius vegetals de fulles recaragolades com espirals. Per una altra, un esquemàtic crismó amb una interessant inscripció inferior que podria ser la firma de l’autor.