Església de Sant Fèlix Diaca Màrtir de Vilac

L’origen romànic de Sant Fèlix s’observa en la configuració arquitectònica en planta basilical, des d’on s’erigeix una estructura de tres naus en volta de canó la central, i en quart de cercle les dues laterals. La il·luminació a l’interior del temple s’aconsegueix a través d’obertures modernes situades al presbiteri, tot i que es conserva una espitllera romànica. Tant en el mur sud com nord exteriors s’aprecien alguns elements decoratius com blocs de pedra esculpits.

El millor element arquitectònic i escultòric de l’època romànica de Sant Fèlix és la seva portalada, la qual està formada per quatre arcs de mig punt en degradació, protegits per un guardapols decorat amb el típic escacat (molt habitual a Aragó, Navarra i Gascunya). El timpà presenta un curiós treball escultòric amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, envoltat pel tetramorf. Un altre element destacable és la làpida amb el crismó, de possible origen funerari, encastada a la part superior de la portada.
L’herència gòtica es fa palesa en la torre campanar, construïda pels volts dels segles XIV i XV que s’aixeca al mur de ponent sobre el darrer tram de la volta central de l’església. La seva base podria delatar cert origen defensiu.