Arquebisbat de Barcelona

Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona

La catedral metropolitana de Barcelona creix en el mateix indret del conjunt episcopal paleocristià, al cor del Barri Gòtic de la ciutat.

L’església, càlida i acollidora, té tres naus centrades per un imponent cor gòtic i cenyides per les capelles, que conserven una de les més importants col·leccions de retaules gòtics. Ben aprop de Santa Maria del Mar i de l’església del Pi, transmet com cap altra la calidesa del gòtic català.

Llegir més

La ciutat de Barcelona degué rebre molt aviat la lIum de la fe cristiana. Els martiris de Santa Eulàlia i de Sant Cugat, durant la persecució de Dioclecià-Maximià, testifiquen que hi havia cristians a Barcelona almenys a les acaballes del segle III i els primers anys del IV.

Ens manquen, però, notícies històricament certes quant a I’organització eclesiàstica de la nostra diòcesi fins a I’any 343, en què un bisbe de Barcelona, de nom Pretextat, assistí amb cinc bisbes hispànics més, al concili de Sàrdica, a I’Orient, per ratificar tot allò que havia estat definit en el Concili Ecumènic de Nicea (325) sobre la divinitat de Jesucrist.

Tot de conjectures sòlidament fonamentades permeten de suposar que en aquells temps Barcelona ja comptava amb un temple episcopal, o catedral, que poc després utilitzarien per al ministeri pastoral altres bisbes significatius de la nostra diòcesi: sant Pacià (390), Lampi (400), Nundinari (461), Nebridi (540), Ugne (599), Sever (633), Quirze (656), Idali (688), Laülf (693), Frodoí (890), etc. L’any 599 aquesta Catedral apareix documentalment dedicada a la santa Creu (segon concili de Barcelona).

Les excavacions suara realitzades al subsol del carrer dels Comtes de Barcelona (que actualment voreja el mur d’orient de la Catedral) han posat al descobert un edifici de tres naus, separades per dues sèries de columnes de marbre blanc, que sens dubte cal identificar amb aquesta basílica paleocristiana barcelonina bastida el segle IV i ennoblida, malgrat les dificultats provocades per la lIuita arriana, per altres bisbes durant set segles.