Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

L’edifici actual està construït, segons la tradició, sobre les possibles restes de les dependències episcopals del segle IV. Malgrat aquesta creença, la documentació referent a una construcció en la zona de l’edifici data del 801, sota la promoció de Lluís el Pietós. Tot i així, el cos que conservem avui en dia és una edificació gòtica portada a terme entre 1342 i 1574 a partir de diferents fases constructives, possiblement amb les traces inicials del mestre Bernat Roca.

L’edifici presenta una planta de nau única rematada amb un absis poligonal i sis capelles entre els contraforts. La coberta dels cinc trams de la nau és de volta de creueria, i sobre les capelles es desenvolupa un claristori que il·lumina la nau central amb vitralls de colors. En origen al centre de la nau hi havia el cor, que al segle XIX va ser traslladat a l’absis. Això va propiciar reformes a la zona de l’altar, substituint un possible moble de Damià Forment per una estructura amb escultures dels germans Vallmitjana. En aquest altar principal és on es guarda la verge de Montserrat venerada a la parròquia. La façana principal, als peus de la nau, havia d’anar flanquejada amb dues torres octogonals de les quals, finalment, només se n’erigí una durant el segle XVI, obra de Pere Blai. La porta està rivetejada per una estructura d’estil neoclàssic amb brancals i formes d’imitació flamígera que va projectar Josep Oriol Mestre entre 1886 i 1887.

El seu interior guarda tresors com el retaule de Sant Feliu de Pere Nuñez, d’entre 1528 i 1530, o evidències d’una ossera de 1714. En una de les capelles laterals també hi ha l’urna amb les restes de Sant Pacià, la làpida sepulcral de Witiza, de prop de l’any 900. A principis de 2012 es van fer públiques les descobertes d’un edifici romà del segle I.