Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

Segons fonts no documentals, l’emplaçament actual era ja ocupat al segle V per una església paleocristiana. Del que sí que es té constància és d’un edifici existent el 987, per tant, és possible que la parròquia actual, construïda majoritàriament en època gòtica (1319-1391), utilitzés com a base una edificació anterior d’estil romànic. L’edifici ha passat per diferents periples, des d’un terratrèmol al segle XV, els bombardejos de la Guerra de Successió de 1714, o la Guerra Civil, moment en què l’església va ser cremada, destruint  bona part de la decoració interior, i posteriorment reconstruïda.

La basílica té una planta de nau única de grans dimensions amb coberta de volta de creueria i capelles entre els contraforts. L’absis és poligonal i està cobert amb una volta radial. Sobre les capelles laterals s’obre tot un claristori de finestres amb vitralls, els més antics dels quals daten de 1718. L’edifici té tres façanes. La porta principal, emmarcada entre dues torres octogonals, està decorada amb arcaries cegues i motllures d’estil gòtic. El protagonisme el té el timpà que conté una imatge esculpida de la Verge amb el nen, i sobre el dintell una bateria de busts identificats com Maria i els apòstols. Hi ha també l’escut de la ciutat i el de la parròquia, així com decoració en forma de pinyes fent referència a l’advocació de l’església. La porta lateral, coneguda com porta de l’avemaria, conserva, a part de les arquivoltes gòtiques, l’imposta i alguns capitells esculpits de l’edifici romànic. Hi ha encara una tercera porta a l’absis que data de 1578, i antigament donava pas al presbiteri, que era una estructura annexa. A l’exterior també veiem el campanar, d’entre 1379 i 1497, construït sota la promoció de Pere el Cerimoniós.

Cal fer referència a la capella de música així com el museu del tresor que guarda obres molt destacades d’orfebreria i pintura amb grans noms de l’art català.