Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

Aquest edifici emblemàtic del gòtic català va ser construït sobre un edifici anterior del segle X anomenat Santa Maria de les Arenes, el possible indret on es trobaren les relíquies de Santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat. Sigui com sigui, ja al 1005 es documenta el nom de Santa Maria del Mar. Les obres es van iniciar durant el 1329, en un projecte dirigit per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, sota el beneplàcit d’Alfons III el Benigne. La construcció de seguida va tenir però un caire popular, ja que la pertinència de la parròquia havia de caure sobre els seus feligresos que es van abocar en la seva construcció. La protecció reial continuà amb la figura de Pere el Cerimoniós, sota el mandat del qual, l’any 1383, s’acabà la construcció de l’església. Al 1428 un terratrèmol esfondrà la façana de l’edifici, però de seguida s’inicià la reconstrucció amb una façana més moderna, prenent un estil flamíger.

L’edifici presenta un gòtic català de manual, presentant unes línies molt simples i serenes, de característiques geometritzants i amb una decoració molt condensada. A l’exterior, les estructures marquen l’horitzontalitat del cos mentre que l’interior presenta una planta de tres naus, amb absis poligonal amb deambulatori i cripta sota el presbiteri. La nau central es presenta més ampla, però no gaire més alta que les laterals, cosa que dóna una sensació d’unitat espacial i amplitud, juntament amb les capelles que articulen una bateria d’arcs apuntats a banda i banda que culminen amb un claristori decorat. La coberta és de volta de creueria i destaca, al centre, les claus de voltes amb decoracions tan escaients com insígnies dels patronatges i imatges dels col·laboradors de la construcció, per exemple els basters del barri de la Ribera. Les ja mencionades vitralleres tenen la particularitat de conservar, en part, fragments originals del segle XV, igual que la rosassa dels peus de la nau.