Basílica de Sant Feliu de Girona

L’església de Sant Feliu de Girona, que el 2011 va rebre el títol de basílica menor, va ser el principal temple de Girona abans de la construcció de l’actual catedral de Santa Maria. Malgrat que presenta els seus orígens en l’època inicial del cristianisme i es troba documentada des de l’any 882, l’edifici que es pot contemplar actualment correspon sobretot a la construcció gòtica del segle XIV. L’edifici basilical va ser aixecat damunt del martyrium paleocristià que es va construir al lloc on hauria mort o on s’hauria enterrat el màrtir Sant Feliu.

Construïda extramurs, la basílica de Sant Feliu va patir nombrosos atacs i per aquest motiu va ser objecte de nombroses reconstruccions al llarg els segles que fan que ara mostri diferents estils arquitectònics. L’església que es pot contemplar actualment es va iniciar en el romànic, durant els segles XI-XII, època de la qual només se’n conserva el disseny de la planta –basilical de tres naus– i la capçalera. La resta de l’estructura, que data d’època gòtica, va ser construïda a partir del segle XIV i la façana barroca es va finalitzar a inicis del segle XVII. Les naus laterals acullen diferents capelles, entre elles la magnífica capella barroca de Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona, amb les parets de marbre i jaspi i amb una forma el·líptica que recorda l’arquitectura de Borromini. En aquesta capella s’hi venera el bisbe de Girona (segle IV) i màrtir Sant Narcís.

A l’interior de la basílica, hi destaquen els vuit sarcòfags romans i paleocristians de marbre blanc que es troben encastats al presbiteri, procedents d’una antiga necròpolis. També és interessant fixar-se en les claus de volta de la nau, recuperades en una restauració l’any 2009 que va deixar al descobert la policromia gòtica que havia quedat tapada amb una capa de calç durant el barroc. Les ornamentacions tenen pintures de colors vius amb motius de dracs, sants, caçadors i florals.