Basílica de la Sagrada Família de Barcelona

L’any 1881 s’encarrega l’execució del temple a l’arquitecta Francesc de Paula de Villar, però les desavinences entre Villar i Bocadella, el promotor, van fer que el 1883 es donés el projecte a Antoni Gaudí, que va convertir l’execució del temple expiatori en la seva obra cabdal. Gaudí es trobà el projecte ja iniciat i va haver d’aplicar la seva original manera d’entendre l’arquitectura a aquest condicionant. El projecte presentat ja donava mostres d’aquest naturalisme modernista típic de la seva creació amb una arquitectura plena de significat simbòlic místic i religiós.

La planta de la basílica incorpora el projecte ja iniciat el 1881, i es presenta com una planta de creu llatina amb cinc naus, tres al transsepte, i absis amb deambulatori i capelles sobre la cripta. A més hi havia projectades dues cantories als laterals de l’absis.

És de sobres conegut el talant religiós de Gaudí. Els seus coneixements i devoció el van portar a desenvolupar un complex tractament simbòlic a cada racó de l’edifici. Així l’interior del temple està relacionat amb les festivitats de l’any litúrgic, mentre que la part exterior fa referència a les labors apostòliques, als evangelistes, a la Mare de Déu i Jesús que es veuen representats en les torres mostrant així el triomf de l’església.

Tot aquest simbolisme es desenvolupa a través del llenguatge gaudinià, dotant l’interior de formes naturals de complexes geometries que assimilen columnes amb arbres, claus de volta amb vegetació, hexàgons amb organismes unicel·lulars, i arcs parabòlics que donen una plasticitat única. Són mostra d’una complexitat constructiva i de càlculs gairebé sense comparació.