Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) va néixer a principis del segle XX amb l’objectiu de preservar i organitzar el patrimoni documental de l’arxidiòcesi de Tarragona. El projecte es va començar a gestar l’any 1918, quan l’arquebisbe Antolín López Peláez va encarregar a Mn. Sanç Capdevila un estudi sobre els arxius parroquials del territori. Poc després, el 1920, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va impulsar oficialment la creació de l’AHAT i en va confiar la direcció al mateix Mn. Sanç Capdevila.

Capdevila va ser una figura clau en l’organització de l’arxiu. Amb una gran vocació històrica i arxivística, va recollir documentació de parròquies de tota l’arxidiòcesi i va establir criteris moderns de classificació i conservació. Durant aquells primers anys, l’AHAT va reunir una gran quantitat de fons parroquials, notarials i eclesiàstics, convertint-se en un centre de referència per a la conservació documental de Tarragona.

La Guerra Civil va posar en perill molts arxius parroquials, però l’AHAT es va poder salvar gairebé íntegrament gràcies a diverses actuacions de protecció. Després del conflicte, però, l’arxiu va viure una etapa de desorganització i poca activitat, agreujada per les dificultats materials i la manca de recursos.

A finals dels anys seixanta es va impulsar la construcció d’una nova seu, inaugurada el 1971, que va permetre millorar les condicions de conservació i consulta dels documents. A partir d’aquell moment es va reprendre la política de concentració de fons parroquials i es van iniciar noves tasques d’inventari i catalogació. Des de finals del segle XX, l’AHAT ha viscut un procés de modernització progressiva. S’han rehabilitat instal·lacions, ampliat espais de consulta i impulsat projectes de digitalització i informatització dels fons. Actualment, l’arxiu continua treballant per preservar, estudiar i difondre el patrimoni documental eclesiàstic i històric del territori.