Agenda

Mirada poètica

Les figures del Pessebre: els pastors

08/01/2020

Descripció

Quina trepa, bon Déu! Calcen esclops, daurats amb mil crostes de fems, que van deixant el rastre pudent allà on trepitgen. Venen tots fent barrila. No sabríeu dir si us n’arriba abans la fortor o el brogit.

Ara s’empenyen, s’amunteguen, per veure l’infant: un nen, al capdavall, com tots els altres.

Canten i riuen com beneits. Guardeu les formes, xicots. Encara que sigui només una mica. Mireu que no fa una hora que la partera passava pel tràngol.

Quin tuf agre de fum, que els fa la roba. I l’alè els delata l’allioli.

No cal que us llenceu damunt del nen. Velam si encara l’omplireu de polls.

Porten una mica de mel, robada amb esforç a les abelles. En un cap de marge han arreplegat un manat de borratges. Amb aquest fred no es fa res més. Fregides i amb mel, mestressa, seran una delícia: torró de pobres.

Pastors de Betlem, okupes desnonats que regireu contenidors buscant samarres rebutjades pels rics i que dormiu al ras, sense esperar cap àngel, arrecerats als caixers automàtics.

 

 

 

 Joan Rosàs
Retaule de la Marededéu (s. XVI). Mestre de Son del Pi. Església parroquial de Cubells (La Noguera)
  Museu de Lleida (Antoni Benavente)

Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana.