Agenda

Mirada poètica

Les figures del Pessebre: els àngels

02/01/2020

Descripció

Al pic de l’hivern, la nit més freda i llarga, quan la natura ha mort i la gent dubta si ja mai més sortirà el sol, tancats en una cova –la roca dura on res no hi creix- una noia verge, un home cast, dues velles xarugues llevadores, castrat el bou, híbrid eixorc la mula i l’àngel que no està per segons quina mena de coses. Allà on no hi pot néixer res, ve al món la font mateixa de la vida.

Només els àngels –ells, que diu que no tenen sexe- ho poden mig entendre.

Ho pot tot l’Amor que mou el sol i les altres estrelles.

Són invisibles, no fan soroll, mai no surten a la tele, i tanmateix són una multitud. Els veureu quan Ell neix. Els sentireu que canten “glòria a Déu allà dalt i pau aquí a la terra, perquè els Senyor vol el bé de tots els homes”.

Àngels dels pastorets i dels pessebres. Àngels que ompliu els murals i els retaules del meu país, tan vell. Emissaris divins que recorreu el tercer i el quart món. Que navegueu la mar per mirar de salvar-ne algun dels molts que moren en pasteres.

 

 

 

 Joan Rosàs
 Taula de la Marededéu amb el nen i els àngels (1330-1345). Església de Sant Llorenç de Lleida
  Museu de Lleida (Jordi V. Pou)


Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana.