Agenda

Mirada poètica

Les figures del Pessebre: Josep

27/12/2019

Descripció

No ho trobo estrany, que hi posi aquesta cara. Si després de tot plegat encara encén el foc i passa la bugada. És ben bé que aquest home és un calçasses. O potser alguna cosa pitjor.

Us hi heu fixat que no seu eixarrancat ni quan viatja tot sol en un vagó de metro?

I no vull parlar del tema de les relacions acordades.

De ben segur que és un feminista radical, un igualitari. Un antipatriarcal.

Qualsevol dia és capaç, aquí al mig dels reis i dels pastors, de fer servir el femení genèric.

M’agradaria saber on tenia el cap el primer que el va titular “gloriós patriarca”.

I no és perquè no s’adoni de la realitat. La veu ben clara. Treballa de fuster. Toca matèria. Per això dubta, amb els dits a la galta. I després del dubte, la fe. Creure és confiar malgrat el dubte.

Ai, bon Josep, home de fe, tu vas néixer més de 2000 anys a l’avançada! Tu ets el segle XXII infiltrat en el pessebre. Tu ets sant i per això estàs més enllà del temps. De tots els temps. Del segle primer i del segle trenta. Perquè com els sants vas fer entrar el teu temps en el de l’eternitat divina.

 

 

 

 Joan Rosàs
Retaule de la Marededéu (s. XVI). Mestre de Son del Pi. Església parroquial de Cubells (La Noguera)
  Museu de Lleida (Antoni Benavente)


Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana.