Agenda

Mirada poètica

Les figures del Pessebre: el nen Jesús

25/12/2019

Descripció

Pintors, escultors o figuraires, posats a fer l’infant Jesús, en general, hi passen de puntetes. Ja podeu anar seguint estils i autors. No en trobareu pas gaires on l’artista s’hi hagi escarrassat.

És tan petit, tan poqueta cosa que, de tots els personatges de la cova, és el que troben que requereix menys atenció. Perquè hi haurien d’esmerçar més temps si, al capdavall, un nen només ve a ser un projecte d’home que ja veurem si arribarà a bon terme?

Segurament és per això que Déu vol fer-se nen. Totalment indefens, insignificant, en mans dels altres. I tanmateix...

Hi ha pessebristes primmirats que, per assegurar la perspectiva, fixen un punt de fuga central a l’horitzó. I des d’allà, amb dos cordills, treuen la proporció de cada cosa: com més propera al punt de fuga, més petita. Fins a esdevenir invisible al fons de tot.

Jesús al naixement és com el punt de fuga. Ningú no hi para esment, de tan petit. I tanmateix és només per ell que tot troba el seu lloc, que tot s’ordena. Que els àngels i els pastors, els reis, el bestiar, fins i tot els estels, tot pren el seu sentit. Només que, a l’inrevés del punt de fuga, el Jesuset tot ho fa engrandir com més a prop ho té. El que és a tocar d’Ell es divinitza.

 

 

 

 Joan Rosàs
Retaule del Salvador (s. XV). Jaume Ferrer (atribuït). Església de Sant Salvador dAlbàtarrec (Segrià)
  Museu de Lleida (Jordi V. Pou)


Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana.