Agenda

Mirada poètica

Les figures del Pessebre: Maria

23/12/2019

Descripció

- I això, com pot ser?

- El poder del Més Alt et cobrirà amb l’ombra.

- Fiat

No va caldre explicar-li res més. Era així de senzill. Al qui omple els pobres de béns, li calia una noia senzilla, ben buida de tot, per poder-la omplir tota de gràcia.

Aquell que no cap en tot l’orbe sencer, va voler-se recloure en les teves entranyes, santa Mare de Déu. I ara surt de dins teu, de molt endins, allà enllà de mitjanit, en una alenada de silenci.

Els pastors, en entrar dins la cova, han sentit la fragància subtil. Eres tu, humil violeta boscana florida en el glaç. Tu, que vivies verge a casa teva, ara ets mare que s’alegra amb el seu fill.
Maria, pont sobre l’abisme, per a nosaltres insalvable, que separa Déu etern i carn mortal. Amb tu han entrat dins de la cova les dones perseguides, les pobres rebutjades, les solteres embarassades, les casades repudiades, les mares dels sense-sostre, les que no es podran permetre ni un dia de rebutjar un rosegó, les que venen darrere dels últims. Allà dintre, totes elles, en tu, engendren Déu.

Mare de l’Església. D’aquella que fa néixer el Crist, cada dia, enmig dels homes.

 

 

 

 Joan Rosàs
MaredeDéu (s. XII-XIII). Església de Sant Gil de Pinyana (Alta Ribagorça)
  Museu de Lleida


Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana.