A l’entorn dels monestirs del Ripollès

Quan el Comte Guifré el Pilós inicià la campanya de reconquesta i repoblació del territori que després seria Catalunya, fundà, vers l’any 879, el Monestir de Santa Maria de Ripoll en l’aiguabarreig del Ter i del Freser. en un indret anomenat Riopullo o Rivipullo. Aquest monestir prengué ràpidament importància, convertint-se en un dels grans centres de repoblació de la Catalunya Vella i esdevenint la seva cèdula d’identitat. Pocs anys més tard, el mateix Guifré fundà el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb la intenció de destinar-lo a una comunitat de monges benedictines de la qual la seva filla Emma, tot just acabada de néixer, n’havia de ser l’abadessa. Així fou, i amb rapidesa el monestir adquirí volada; la seva història posterior, plena d’entrebancs, és apassionant. Cas semblant és el Monestir de Sant Pere de Camprodon, fins a 1957 situat en territori del bisbat de Girona.

Aquests monestirs generaren ben aviat un nucli de població al seu voltant, i foren custodis de moltes esglésies parroquials que, creades en el marc d’aquesta repoblació, formaren la xarxa de població que ha arribat als nostres dies. Algunes parroquials esdevingueren centre de bons pobles, com ara Santa Cecília de Molló; d’altres esglésies parroquials quedaren solitàries enmig de la montanya, com és el cas de Sant Pere de Montgrony.

Galeria d’imatges