Catedral de Santa Maria de Tortosa

La Catedral de Santa Maria de Tortosa és la seu d’un antic bisbat hereu de la Ilercavònia ibèrica i romana, documentat des del segle VI. S’aixeca sobre un espai d’enorme continuïtat històrica, on hi hagué el fòrum romà, la catedral visigòtica i la romànica (segles XII-XIII). El conjunt ocupa una part destacada de la ciutat tardoromana, a prop del castell de la Suda, fet que va condicionar-ne l’evolució arquitectònica. Per privilegi apostòlic de 1919, ostenta el títol de Basílica Major i està dedicada a Santa Maria de les Estrelles.

L’edifici actual és principalment gòtic, de planta basilical amb tres naus i girola, i va ser construït entre els segles XIV i XIX en diverses fases. Destaquen la solució de les capelles radials intercomunicades, la façana barroca inacabada i la convivència d’estils gòtic, renaixentista, barroc i neoclàssic. La seva silueta exterior, amb cobertes esglaonades, contraforts i arcs boterells, domina la riba esquerra de l’Ebre amb una gran sensació d’esveltesa.

L’interior ofereix un espai de gran força espiritual i estètica, especialment a la girola, il·luminada pels finestrals orientals. Al presbiteri presideix el retaule gòtic de la Verge de les Estrelles (s. XIV), juntament amb l’altar consagrat el 1441 i la càtedra episcopal. Altres elements singulars són la pica baptismal del Papa Luna, les arquetes funeràries dels bisbes medievals i la capella del Sant Crist, vinculada a la parròquia catedralícia.

Un dels espais més destacats és la Capella de la Santa Cinta (segles XVII-XIX), un dels conjunts barrocs més importants de Catalunya, amb una rica integració d’arquitectura, escultura i pintura. Completa el conjunt la Canònica medieval, amb el claustre i diverses dependències restaurades, que avui acullen l’Exposició Permanent del Tresor de la Catedral, on es conserven peces litúrgiques i artístiques de gran valor històric i patrimonial.