Museu de Solsona Diocesà i Comarcal

L’origen del museu remunta al 1896 sota la promoció del Bisbe Ramon Riu i Cabanes, essent juntament amb el Museu Episcopal de Vic, un espai pioner dedicat a la recollida i conservació de patrimoni litúrgic i art sacre. El museu de seguida incorporà les peces escultòriques fetes de sal de la col·lecció de Mn. Riba i Fígols, augmentant així el seu fons. El 1909 el museu rep un impuls definitiu sota la batuta de Mn. Joan Serra i Vilaró, que incorporà al fons del museu objectes arqueològics procedents de les seves pròpies campanyes d’excavació. Aquesta ampliació de les col·leccions va provocar un canvi d’ubicació. De l’antic seminari de la ciutat passà a les dependències del sobreclaustre de la catedral i a part del Palau Episcopal, edifici neoclàssic de Francesc Pons.

La Guerra Civil fa que bona part de les obres vagin a Ginebra, almenys fins a 1939, quan el museu comença una nova etapa de la mà del Dr. Antoni Llorens. Als anys 70 patí una època fosca que acabà amb el seu tancament per manca de recursos econòmics. Un conveni entre l’ajuntament de Solsona, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya, però, en va permetre la reobertura, la reforma i ampliació de l’espai museïtzat, i la incorporació de noves peces a la col·lecció. L’Exposició permanent guarda una important mostra de material ceràmic i elements funeraris, que van des de la prehistòria fins a l’edat antiga. La col·lecció més important, però, és la d’art medieval, l’obra més coneguda és, sens dubte, la pintura mural de “l’Orant” procedent de Sant Quirze de Pedret. Hi ha també peces tan destacades com els laterals d’altar de Sant Andreu de Sagàs, la columna historiada i capitells del claustre romànic de la catedral de Solsona, el retaule de Sant Jaume de Frontanyà, així com una col·lecció de Marededéus de fusta datades a cavall dels segles XII i XIII.

L’art gòtic també té representacions destacades, com el monument Sepulcral de Sant Pau de Casserres d’estil 1200, o les pintures murals del mateix monestir, així com treballs dels tallers de Lluís Borrassà, Pere Serra i Pere Teixidor. El museu també es complementa amb una mostra d’objectes litúrgics i retaulística del Renaixement i barroc; i la col·lecció etnogràfica comarcal dels segles XIX i XX; a part de les ja citades escultures en sal de la col·lecció Mn. Riba i Fígols.