Santuari del Tallat

Al 1081, on avui s’alça el santuari del Tallat, tenim documentada una torre de defensa, indret que, posteriorment, passà a funcionar com a eremitori. A la documentació es detalla que al 1354 es fundà l’església de Santa Maria de Puig del Tallat i ja al 1509, Ferran el Catòlic en féu la donació al Monestir de Poblet. Es creà així el Priorat del Tallat, que durà fins el 1822. Al 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari passaren a ser propietat privada. La imatge de la marededéu del Tallat, trobada al 1475, fou traslladada a Rocallaura, on encara és venerada a l’actualitat.

A partir de les restes conservades i la documentació podem definir a grans trets la fesomia de l’edifici, un recinte tancat de planta rectangular. Les dependències s’organitzaven a partir d’un pati que conduïa a l’església. Sembla ser que al 1509 l’edifici ja estava pràcticament acabat, presentant així un plantejament arquitectònic més pròxim al renaixement que a l’art gòtic. Un caràcter gòtic que, no obstant, s’evidencia en el treball escultòric i amb diferents elements com ara el porxo.

La major part d’aquestes peces, mostra de la sumptuositat anterior de l’edifici, foren espoliades després de la desamortització. Actualment algunes d’elles es troben al Museu del Cau Ferrat de Sitges o al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

A partir dels anys setanta es recuperà la propietat del santuari, esdevenint un centre de peregrinació per a molts pobles de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.