Santuari de la Mare de Déu del Remei

Tot i que la documentació històrica senyala que l’ermita va ser construïda durant segle XVI, la capella actual és el resultat d’una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l’arquitecte Adrià Casademunt va realitzar un estudi per engrandir la capella, ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d’un nou absis i un cambril. Aquesta remodelació es va aprovar i enllestir a finals de l’any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d’entrada, i l’any següent, Fèlix Mestres Borrell, director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, construeix la fornícula per a la Verge. Ell mateix va pintar l’any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l’ermita on s’hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. L’ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l’interior va quedar totalment destruït, fins que l’any 1939 es comença a reconstruir.

L’edifici actual consta de nau, transsepte, cúpula i absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric. A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, on s’hi pot llegir la inscripció «AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA». El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics i la cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s’observa un rosetó amb vidres de colors. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant, i la cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d’esmolet.