Santuari de Santa Maria de Montgrony

La primera notícia escrita que es té del santuari data de 1400, quan ja hi havia una petita construcció dedicada a Mare de Déu, excavada en la pedra de les llegendàries escales que menen al pla de Sant Pere. Al seu voltant s’hi construí, en el s. XVIII, l’edifici de l’hostatgeria, en un primer intent de convertir Mogrony en un gran santuari. Als anys 1960-1970 es feu arribar a dalt el santuari la llum i l’aigua, i el camí es convertí en pista forestal. La imatge de la Mare de Déu, anomenada de “la llet”, és una talla del s. XIII molt refeta després d’un incendi el 1892. La tradició parla de la seva troballa el 804, per un pastor i un bou. Aquesta imatge pertany, doncs, a les que coneixem com a “maresdedéus trobades”.

A l’entorn del santuari i, de fet, a tota la zona, han proliferat multitud de llegendes, especialment la del comte Arnau, de qui es diu que va ser contractista morós de les escales tallades en la pedra que menen al santuari i al pla.

Més amunt, per les escales, hi ha la ja esmentada  església romànica de Sant Pere de Mogrony. Documentada per primer cop l’any 899, l’edifici actual es bastí de nou vers el 1130. Consta d’una gran nau amb absis i dues absidioles, en disposició trevolada, amb un atri lateral de tres arcs a la part del migdia, que precedeix el portal. El campanar, d’espadanya, es troba situat en la vertical d’una absidiola, també al mur de migdia, mirant la vall.