Santuari de Vallivana de Morella

Les primeres mencions a l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu de la Font de Vallivana no es troben fins a inicis del segle XV. No obstant és molt probable l’existència d’un temple ja a finals del segle XIV. Fou l’auge de la devoció entorn el 1423 que suscita la substitució de la primera construcció i de l’actual imatge de la Verge. A ella la seguiren altres construccions i modificacions ja al segle XVII i XVIII, l’última de les quals fou interrompuda per la Guerra de Successió.

El temple actual, corresponent a la construcció de la primera meitat del segle XVIII, és d’una sola nau amb capelles laterals. En planta destaquen un gran reraltar, el transsepte i un cambril d’estil neoclàssic. Molts dels elements interiors que ornamentaven l’església, com ara altars barrocs o pintures d’artistes morellans, desaparegueren durant la Guerra Civil i en una restauració d’inicis del segle XIX. Pel què fa l’exterior, cal destacar una portalada barroca i un campanar de planta quadrada del segle XVIII. A la portalada observem les ondulacions típiques del barroc. Es tracta d’una estructura conformada per pilastres que sostenen un entaulament. Sobre aquest nivell s’aixeca una estructura similar, de petites dimensions, la qual emmarca una fornícula. La portalada és ornamentada amb volutes i aletes, utilitzades sistemàticament com a elements decoratius.

També adossada a l’església trobem l’hostatgeria, una mansió gòtica del segle XV. La imatge de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, és gòtica i està feta de terracota policromada. No obstant la llegenda narra que la verge fou un regal de l’Apòstol Jaume, que, quan vingué a evangelitzar els espanyols, passà per aquesta la localitat abans d’anar a València.