Bisbat de Vic

Monestir de Santa Maria de Ripoll

La fundació del Monestir data vers l’any 879, quan Guifré el Pilós confià al sacerdot Daguí la constitució d’una comunitat benedictina

El monestir de Ripoll és un dels espais arquitectònics més bells i evocadors de Catalunya. L’extraordinària portalada romànica, la basílica de set absis, el gran claustre i la seva necròpoli conformen un conjunt únic. El comte Guifré el Pilós, el gran Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades són personatges cabdals íntimament relacionats amb el monestir.

Llegir més

El monestir prengué ràpidament volada i entre la fundació i l’any 1032, la basílica de Santa Maria fou construïda de nou tres vegades, cada vegada amb un temple més gran, alhora que eren ampliades les dependències monacals.

Si al segle X el monestir ja era una escola monàstica important, al llarg dels segles X i XI la biblioteca s’anà enriquint amb obres importants de diversos camps teòrics. Amb Oliba prengué una forta embranzida i es realitzaren, entre d’altres, les famoses bíblies miniades de Ripoll.

Al segle XIII s’inicià la davallada del Monestir i Ripoll ja no recuperaria més l’esplendor del segle XI malgrat les posteriors reformes. L’any 1835 la comunitat fou exclaustrada i el monestir saquejat, i durant els anys següents s’anà arruïnant. Vers el 1886 es posà en marxa la restauració del monestir, capitanejada pel bisbe Morgades i finançada pel poble i per les entitats culturals.

La restauració fou duta a terme per l’arquitecte Elies Rogent, el qual intentà retornar l’edifici l’esperit de la basílica feta per Oliba i, per tant, no es conservaren les modificacions fetes al llarg dels segles. Amb la reconstrucció es conservà el transsepte de set absis, decorat exteriorment amb lesenes i arcuacions cegues. A la façana, la torre esquerra es corona amb merlets, i la torre dreta, mutilada, fou acabada en coberta piramidal. Es conservà també la portada, una obra construïda en el segle XII a l’entrada del temple i considerada l’obra d’escultura romànica més important de Catalunya. Formant una mena d’arc de triomf, amb la porta del temple al centre, la portada està dividida en set franges horitzontals separades per frisos, en els quals es representen escenes històriques i al·legòriques inspirades en els llibres sagrats.

A l’interior del temple hi ha enterrats el comte Guifré el Pelós i el bisbe Josep Morgades. El claustre és també una construcció monàstica important que, malgrat en les diferents èpoques en què fou construït, guarda una considerable homogeneïtat. De forma trapezoidal, consta de dues galeries superposades.