Bisbat de Vic

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

En destacada el conjunt escultòric del Davallament, talla en fusta de l'any 1251

L’església actual del monestir fou consagrada el 1150. Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya. El Monestir va viure un període d’esplendor entre els segles XII i XVI, i ha deixat obres de gran qualitat.

Llegir més

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses va ser el primer Monestir femení de Catalunya, fundat l’any 885 per Guifré el Pilós. Però va ser abolit el 1017 pel papa Benet VIII arran de la difusió dels rumors que deien que les monges no diuen una vida gaire exemplar, i d’una acusació presentada pel comte Bernat Tallaferro, qui volia apropiar-se del cenobi. Va ser aleshores quan s’hi va instaurar una canònica agustiniana. La comunitat de canonges es va consolidar al segle XII i es va afermar gràcies a l’abat Ponç de Monells (1140-1193) que va donar gran dinamisme a l’abadia i va consagrar la nova església l’any 1150.

A partir d’aquí s’inicià un període d’esplendor pel monestir que va continuar al llarg dels segles fins que es va dissoldre el 1592. Aquest període es pot comprovar perquè s’han conservat obres tan esplèndides com el Davallament, esculpit en fusta l’any 1251 o el retaule d’alabastre de Santa Maria la Blanca, de 1343. El Davallament és un conjunt escultòric de set figures de dimensions naturals que es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, arran d’haver-se descobert, en renovar la policromia del conjunt l’any 1426, una hòstia a l’interior d’un reliquiari amagat a dins del front de Crist. Pel que fa al retaule, aquest va ser construït per artistes florentins i narra les escenes de la infantesa de Crist.

L’interior de l’església acull també altres elements gòtics importants com el retaule de Sant Agustí o la tomba del beat Miró de Tagamanent, canonge del monestir i fill de Ramon Berenguer i Ermessenda. Adossat a l’església hi ha el claustre gòtic, que va ser construït a partir de l’any 1442 sobre del claustre romànic preexistent, i el Museu del Monestir, que recull objectes de tots els gèneres artístics vinculats als diferents aspectes culturals i religiosos de la vida monàstica i que val la pena de visitar.

Després de la decadència i l’abandonament de les funcions del monestir, el complex va ser restaurat profundament durant el segle XX, en dues onades: la primera dirigida per Puig i Cadafalch, entre 1912 i 1925, i la segona dirigida per Duran i Reynals, entre 1948 i 1945. Ambdós arquitectes van buscar la restitució dels àmbits romànics originals, dels quals cal destacar l’església de nau única encapçalada per un ampli transsepte de cinc absis.