Santuari del Miracle de Riner

L’origen del santuari ve marcat per una llegenda que parla de l’aparició de la Verge Nena a dos infants de Riner, i que el costumari sol datar al voltant de 1458. De la primera església, construïda entorn el 1459, en tenim molt poques dades. Sabem, però, que l’any 1546 el santuari havia quedat petit i s’iniciaren les obres per bastir una segona església d’estil gòtic, amb cert regust renaixentista i que la capella primitiva s’integra en la nova obra com a capella lateral. D’aquesta església se’n conserven algunes mostres a la part inacabada de l’edifici actual, així com un retaule gòtic, atribuït de manera no documentada a Pere Nunyes. La construcció actual es va iniciar el 1652 i al 1773 s’hi va traslladar la santa imatge, encara que l’edifici no estigués finalitzat. De fet, avui en dia resta sense acabar, com en dóna mostra la façana provisional de ponent.

L’església és d’una nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Una bateria d’arcs de mig punt obren aquestes capelles a les parets laterals, sobre els arcs unes balconades ressegueixen l’edifici i sobre aquestes una gran cornisa sosté les llunetes que deixen entrar la llum al recinte. La coberta és de volta amb llunetes. La capçalera, poligonal, es veu magnificada pel Retaule barroc del Miracle, obra de l’escultor Carles Morató, de l’últim quart del segle XVIII. Destaca també l’orgue, obra de l’artista Antoni Bordons, realitzat a finals del segle XVI, i que patí l’assalt de tropes napoleòniques i la desamortització de 1841, essent remodelat a finals del segle XX.

El santuari del Miracle, a més de l’església, està format per una capella, anomenada la Capella de la Desaparició, on hi havia una creu, de la que només es conserva la base, que marcava on la Verge Nena va desaparèixer. També hi ha un monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, així com llocs d’acollida amb cel·les i condicionament turístic.