Bisbat de Terrassa

Monestir de Sant Cugat del Vallès

Guarda en el seu interior una gran mostra de retaules de diferents períodes

Sobre la tomba de Cugat s'hi construí una església paleocristiana de la qual en resten avui els fonaments, situats dins el gran claustre del monestir benedictí que s’hi fundà al segle IX. El conjunt actual consta de la gran església medieval amb una gran rosassa gòtica que ocupa bona part de la façana. El claustre és una meravella de l'escultura romànica. Enmig del brogit de la ciutat, el conjunt del monestir és un oasi de pau i de cultura.

Llegir més

Els orígens del monestir es remunten al segle IX, tot i que es creu en una possible canònica entorn les restes del sepulcre de Sant Cugat, establert a la zona ja des del segle V. Un dels elements més impressionants del conjunt és el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt amb decoració historiada als seus capitells, la qual es pot datar entre els segles XII i XVI. L’església és un edifici de tres naus capçat amb tres absis. Conserva mostres romàniques i altres que ja deriven cap al gòtic, ja que l’arc de la seva construcció comprèn els segles XII i XIV. L’església té un creuer rematat per un cimbori octogonal amb cúpula. Les naus laterals són gairebé majoritàriament d’estil gòtic.

La decoració arquitectònica és mínima i es concentra als voltants de les finestres. La decoració de caràcter romànic es fa més present a l’exterior, on l’espai és ritmat per unes columnes amb base i capitell que creuen tot verticalment els tres absis. Una de les façanes laterals data del segle XI i pren com a base la torre del campanar La base quadrada del campanar, corresponent a l’església del segle XI, separa clarament la unitat romànica del gòtic del lateral de llevant i la façana. La façana principal fou construïda al segle XIV, i deixa veure a la seva estructura les tres naus interiors. L’element més destacat d’aquest cos és la immensa rosassa de més de 8 metres de diàmetre. Hi ha també dos rosetons laterals de petites dimensions. Al centre el timpà, segurament en origen decorat amb una pintura de l’Epifania.

Més enllà dels tresors que es mostren en la museïtzació, un catàleg de retaules pintats per embellir l’antiga església abacial enriqueixen encara més tot el recinte. S’ha de destacar el retaule de Pere Serra de 1375 dedicat a Santa Maria de tots els Sants, o el retaule de Sant Miquel del segle XVI.