El Nadal segons les cançons tradicionals

La cultura popular ha generat diferents constructes per tal d’explicar la història de Nadal, amb més o menys creativitat, amb més o menys narració però, sobretot, com una forma de vehicular un sentiment col·lectiu. El Nadal no deixa de respondre amb vida davant d’un temps on la natura pot semblar morta, on tot és més fosc i fred i on la terra és escassa. Una d’aquestes maneres és la música, però és sobretot el cantar plegats que ens permet passar les festes. Les cançons tradicionals que vinculem al Nadal són un doll d’explicacions populars de com la nostra cultura s’ha relacionat amb la història i el miracle del naixement d’aquest infant diví. En aquest article seguirem la història de Nadal, més enllà de la santa nit, a través de diferents cançons que s’han cantat i, que per sort, moltes d’elles, es canten!

Comentari de cançons

1- L’Àngel: la mare de Déu

Avui en dia es canten poc, però hi ha diferents cançons que ens narren del moment on la jove Maria rep la visita d’un àngel resplendent que li diu que serà mare i que aquest serà Déu. Aquest era l’àngel Gabriel que, nou mesos abans, la visità segons expliquen les cançons. Ens mostren la Mare de Déu cosint i innocent i ben jove. Una de les més conegudes és la que comença: “la mare de Déu, quan era xiqueta…”.

2- El miracle de les pomes: El dubte de Sant Josep

Després de la visita de l’Àngel Gabriel Josep té seriosos dubtes sobre com pot ser, que sense ell haver fet res, Maria estigui embarassada. Això li provoca dubtes que han de ser respostos miraculosament. Hi ha diferents cançons com El dubte de Sant Josep, Sant Josep ve de llaurada, etc. que fan referència a aquest moment. En tots els relats Josep decideix marxar, però Maria el vol acompanyar i al reposar-ne té gana, i un pomeró que els hi fa ombra, és carregat de pomes que miraculosament té pomes sense tenir fulles, o es mouen i les branques s’abaixen perquè les puguin agafar. Aquest fet provoca un senyal de Déu per a Josep, que en aquell moment surt de dubtes sobre la seva esposa i el miracle que ha de succeir: “Ara crec ben bé Maria, / que porteu el Redemptor;/ i que sou la Verge Santa / Mare de Nostre Senyor”.

Amb Josep s’ha fet molta broma dins la cultura popular i les cançons, segons els versos d’unes o d’altres versions, no deixen d’ironitzar tots els atributs de cornut. Tanmateix, la tria intencionada de cançons, a l’hora d’escriure-les en cançoners, ha deixat al marge moltes d’aquestes versions més grotesques, posant en relleu aquelles en què Josep s’acaba veient més com un gran home i pare, més enllà dels seus dubtes.

3- Buscar posada: Sant Josep i la Mare de Déu

Sant Josep i la Mare de Déu explica com Josep i Maria no troben posada a enlloc i com a l’arribar a Betlem els hi tanquen la porta. Finalment, troben un “barraconet” on amb boga i jonc s’hi queden. Però és un lloc fred i Josep va buscar foc, escena repetida en més cançons. És en aquell moment que neix l’infant. Quan Josep torna de buscar foc es troba amb la sorpresa i la cançó narra amb alegria una escena d’amor familiar on Josep es posa a cantar i és així com es relaciona amb el nen. També, amb la tornada de la cançó, podem veure com fa referència al fet que la mare canta: “don doromdom, la mare canta i el fillet dorm”. El don dorom dom fa referència a les cançons de bressol, que reben diferents nom i tenen diferents síl·labes que es repeteixen arreu del territori català: vou veri vou, dondormdom, etc.

4- La nit de Nadal: El Cant dels Ocells

Hi ha diferents cançons que remeten a la nit de Nadal i a les 12 de la nit, com Les dotze van tocant. Ara bé, hi ha un fet concret que també es descriu que passà a aquesta hora: la història explica que tots els animals es posaren a cantar quan va néixer el nen Jesús. Aquesta escena la trobem representada de moltes maneres i amb les cançons, també. Una de les nadales catalanes més internacionals i conegudes és el Cant del Ocells. Si bé és cert que molts cops l’hem descontextualitzat del Nadal i li hem donat altres usos, com el de l’acompanyament als minuts de silenci per la mort d’algú, el cert és que ens està narrant aquest moment de naixement. Pau Casals la va donar a conèixer. Tanmateix, hi ha moltes altres possibilitats que ens vénen de l’oralitat i que així s’han transmès.

5- L’Anunciació als pastors: L’Àngel i els Pastors

Els pastors de Nadal han donat molt de sí a la nostra cultura popular. Tots tenim en ment Els Pastorets, amb les seves diferents versions, però probablement amb la màxima caricatura i diversió dels d’en Folch i Torres. Tot plegat ve d’un context popular en què s’ha generat tot un imaginari, relats i escenes al voltant d’aquests pastors que reben l’anunciació i fan el trajecte fins a l’establia, amb tots els peròs i contres. El pessebre tradicional n’és la representació iconogràfica, dins aquest món pastorívol ambientat amb un ideal rural català, amb olor de molsa, foc de camp i moltes ovelles que pasturen. El cançoner no queda al marge de tot plegat. Algunes de les més conegudes ens mostren el rabadà enfadat que vol esmorzar, moltes s’entretenen en què portarà cada pastor, on en els pastors que estan tan contents menjant ous i botifarra… Però abans, són a la cova, i reben l’anunciació de l’àngel, moment en què decideixen anar cap a Betlem. Tot plegat pot generar algunes imatges una mica surrealistes, però forma part de la tradició oral nadalenca: un univers barroc, caòtic i carnavalesc que es barreja amb la història divina.

6- Bressol: El noi de la mare

Les cançons de bressol formen part del repertori nadalenc i una de les més conegudes i importants és El noi de la mare. Aquesta cançó ens remet, un cop més, al què es durà a l’infant que no té res. També, ens porta a una reflexió de calendari amb “les figues són verdes”, que es pot interpretar de moltes maneres.“Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia de Rams”. Això ens remet al fet que falta un any i podem veure-ho com una forma de dir: el que enguany no sigui, ja serà l’any vinent; una absurditat; o, com apunta Jaume Ayats una referència a l’expressió “fer Pasqua abans de Rams”, que pot tenir un component més satíric. (2009:58).

Què li’n darem en el noi de la mare?
Què li’n darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues, anous i olives,
i una plateta de mel i mató.

Tampatantam, que les figues són verdes,
tampatantam, que ja maduraran;
si no maduren aquesta se(m)mana,
maduraran la se(m)mana del Ram.

7- L’adoració: El Rabadà

El Rabadà és el pastor enfadat que es va oposant a fer el trajecte cap a Betlem, però que s’anima al veure-hi festa i teca. Forma part d’aquesta gresca relacionada amb els pastors i la seva obsessió per menjar, beure i jeure, talment com queda representat amb el Rovelló dels Pastorets. El Rabadà és l’aprenent, l’adjunt del pastor principal, i actua com el jove inexpert i rebel, mentre que l’altre li va ordenant el que cal fer. Aquesta cançó és prou coneguda i provoca un diàleg entre els que la canten.

8- Sant Josep fa bugada

Algunes versions del dubte de Sant Josep, quan finalment es creu el resultat, ja apunten al fet que Josep començarà a responsabilitzar-se d’algunes tasques domèstiques. La cançó Sant Josep fa bugada és d’aquestes que avui podem interpretar-la amb una intenció molt diferent d’aquella amb la que es deuria haver fet anteriorment. En aquí es remet a diferents feines que han sigut de dones i que Josep, com a bon marit, assumeix fer, cosa que actualment ja s’exigeix fer-ho així socialment, però que antigament podia semblar inversemblant i una mofa més per a Sant Josep. Cantar-la avui pot servir per visualitzar que hi ha tot de tasques vinculades al naixement d’una criatura i que la mare no ha d’estar per aquestes, per tant, és al pare a qui pertocaria fer la bugada en moltes famílies i, malauradament, encara són moltes les llars on homes no es responsabilitzen d’aquestes tasques. En aquesta cançó, tanmateix, no deixa de fer alguns disbarats i la mare de Déu ha d’acabar de puntualitzar-ho. La tornada, és un cant d’àngels i alegria, desvinculat de la història, però que fa Nadal.

9- Arriben els Reis: Els Reis de l’Orient

Moltes cançons de reis són cantarelles per tal d’esperar-los o per atraure’ls a venir, junt amb nombrosos rituals que varien a cada poble. Aquestes cançons són tan variades com les que trobem per fer cagar el tió, on cada família té les seves versions i cap és superior a l’altra. Ara bé, a part d’aquestes cançons, també n’hi ha algunes, molt poques, que relaten l’arribada dels Reis i la seva adoració al nen Jesús.

10- La Fugida: el rei Herodes

Menys coneguda és la fugida, que actualment no es canta, ja que ens limitem a la part alegre del Nadal: el naixement, la celebració de la vida. Tot i així, la figura del rei Herodes apareix al repertori de les cançons de tradició oral i és així com també tenim un relat d’aquest episodi en què la Sagrada Família ha de fugir per no ser morts per ordre d’Herodes, figura que volia matar tots els nens, per així matar a Jesús. Tristament, encara hi ha molts nens i gent innocent que mor per ordres malèfiques i intencions de poder i aquestes cançons ens poden servir per recordar-ho i poder així reclamar pau arreu, per tal que la gent innocent i els infants puguin tenir una vida digna.

Per concloure

Les cançons de Nadal formen part d’un imaginari col·lectiu en què es barregen les narracions de la història amb relats d’elements que han pres importància. Aquelles que cantem més són aquelles que ens vinculen amb la joia, l’alegria i el naixement, perquè com a societat és el que reivindiquem del Nadal. Tradicionalment, el Nadal també ha tingut aires més carnavalescos, cosa que algunes cançons mostren; i també, hi ha cançons narratives que no són previstes tant per cantar col·lectivament, sinó per poder relatar alguns episodis de la història d’una forma més pausa, de forma individual. Posem sota el concepte de Nadal una grossa tipologia de cançons. Aquí ens hem fixat en algunes de les que ens marquen diferents episodis de la història del naixement, tal i com la cultura popular els ha explicat i ens han arribat a través de l’oralitat.

El més important de tot plegat, però, no deixa de ser què fem amb aquestes cançons. Més enllà del seu coneixement allò més interessant és quines cantem i perquè en cantem. Avui en dia el fet de cantar està relegat a especialistes i no ens permetem cantar si no és en situacions molt marcades per a aquest fet, com pot ser cantar a la coral. Potser, en algunes cases, a més de menjar encara es permet posar-se a cantar, siguin nadales o el que tingueu en comú a les reunions familiars. Que el Nadal i les reunions comunitàries serveixin per cantar junts i així sentir-nos vius i menys sols en un món tan individualista.

Referències

Les lletres exposades són extretes de les següents publicacions i adaptades per l’autora.

• AYATS, J. (2009). Explica’m una altra cançó: Tió, Nadal i Reis. Rafael Dalmau.
• Càntut: cançons de tradició oral [en línia, darrere consulta: novembre 2024]. Consultable a: www.cantut.cat
• CAPMANY, A. (ca.1901-1913). Cançoner Popular. A AGELL, O. i LLEONART, J., a cura de (1980). Cançoner Popular.
• CRIVILLÉ, J. (1981). Música Tradicional Catalana: Nadal. (Vol.II). Clivis.
• ROMEU, J. (1996). Les nadales tradicionals. Alta Fulla.
• VILAR, R. i LÓPEZ, P., a cura de. (2014). Cançons de Nadal recollides a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Publicacions Abadia de Montserrat.