Itineraris

Canòniques i parroquials

En els acollidors altiplans del cor de Catalunya, la repoblació impulsada per Guifré el Pelós a finals del segle IX es traduí immediatament en la consagració de temples nous -alguns d’ells en indrets on ja hi havia hagut una església anterior- i en la delimitació de parròquies al servei dels pobladors antics i nouvinguts. En el cas de Santa Maria de l’Estany i Santa Maria de Lluçà, aquesta trajectòria parroquial es transformà en època baixmedieval amb la instauració, al seu redòs, de sengles canòniques agustinianes, que crearen els conjunts arquitectònics admirables –amb els respectius claustres com a meravelles de l’art romànic- que encara podem veure avui. Altres parròquies generaren pobles al seu redós, com ara Sant Andreu d’Oristà, Sant Boi de Lluçanès o Santa Maria d’Oló, però moltes d’elles quedaren en descampat fins avui en dia, com ara Sant Joan d’Oló. Aquestes tres darreres parròquies han conservat, quasi miraculosament, un conjunt de retaules barrocs que avui ens emocionen.


Allotjaments i restaurants relacionats