Itineraris

El camí dels monjos

El cim de la muntanya de La Mola ha estat des de molts segles enrere, lloc de pregària i solitud, esdevenint un indret apreciat i cercat per aquells que volien retirar-se del món en la contemplació i silenci. Ja en temps dels visigots, sembla que hi havia tres ermites o capelles petites (santa Maria, Sant Llorenç i Sant Miquel), que servien per a tal propòsit. A mitjans del s. XI (la data exacta de la fundació no es coneix però ens movem entre el 947 i el 957), un grup d’ermitans-monjos van començar a tenir vida comuna, no ja en ermites o coves separades, sinó com a comunitat monàstica sota l’advocació de Sant Llorenç (potser l’única capella que restava en peu de les tres anteriorment citades). Pels documents que tenim, sabem que des del 986 aquesta petita comunitat monacal estava regida per un monjo de la comunitat de Sant Cugat, que exercia les funcions d’Abat o prior del monestir de Sant Llorenç de Munt. Aquesta vinculació entre Sant Llorenç i Sant Cugat ve del 974, quan el comte Borrell II empenyorà les esglésies situades a la muntanya de Sant Llorenç a l’Abat Joan de Sant Cugat perquè en tingués cura i construís un nou temple. Arribat el 1013, els monjos de Sant Cugat no havien pogut dur a terme aquest compromís i el fill del comte Borrell recupera la propietat de Sant Llorenç i dona beneficis i terres als monjos de Sant Llorenç per dur a terme la construcció de l’església. Aquesta serà construïda i el 1064 fou consagrada solemnement pel bisbe de Barcelona en presència del comte Borrell III. Tot i la independència del monestir de Sant Llorenç, els monjos que hi habitaven estaven vinculats de moltes maneres a la comunitat de Sant Cugat, i per això el tracte entre les dues comunitats era freqüent. D’aquí neix el que es coneix com el Camí dels monjos, un camí que unia els dos monestirs i que era fet pels monjos quan es desplaçaven d’una comunitat a l’altre. Aquest recorregut d’uns 26 km. aproximadament, i que avui dia encara es pot seguir (GR-173, GR-6, GR-97, PR-13), ha estat i és un eix humà, cultural i sobretot espiritual que ha travessat part del Vallès occidental unint dues comunitats monacals que tot i les seves diferències han estat un referent en tota la contrada. Actualment no hi ha comunitat monacal en cap dels dos monestirs, Sant Cugat és església parroquial i Sant Llorenç (l’edifici és propietat de la Diputació de Barcelona) pertany al terme parroquial de Sant Joan Baptista de Matadepera. Amb tot, tots dos temples són encara referents espirituals i religiosos d’una història antiga i actual, que uneix, amb un fil d’or de natura i bellesa paisatgística (el Camí dels Monjos) a dos espais de pregària i lloança.


Allotjaments i restaurants relacionats