Mare de Déu del Blau

Bisbat de Lleida

Originària del mainell de la porta dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, la imatge de la Mare de Déu del Blau està dipositada actualment en un lateral del presbiteri de la catedral nova. Trencada l’any 1936, es recompongué posteriorment, i fou restaurada amb motiu de l’exposició “Millenum”.

La Verge del Blau és obra documentada del mestre Jordi Safont (1447), vinculat a les obres d’aquest edifici entre 1441 i 1454. Es tracta d’una escultura de grans proporcions que presenta Maria dempeus, sostenint el Nen Jesús sobre el braç esquerre. L’una i l’altre vesteixen túniques cenyides a la cintura, i Maria es cobreix amb un ampli mantell que li cau des del cap. Com a complement, mai no es va preveure la incorporació d’una corona, ni tan sols d’una corona metàl·lica; la mà dreta de la imatge és resultat d’una restauració de 1672, com ho prova un dibuix de la Verge del s. XVII descobert fa poc a l’arxiu Capitular, i realitzat quan encara ocupava el seu emplaçament originari.

L’escultura conserva importants restes polícromes, que s’han de datar de l’època en que va construir-se un porxo davant la portalada i es va determinar pintar-ne tot l’interior, segons ja s’havia previst en el contracte amb Francí Gomar l’any 1490.

Pensada d’acord amb l’emplaçament que havia d’ocupar, Maria inclina el cap per tal de “mirar” els fidels que entraven per la porta que presidia.

Francesca Español. Catàleg “Ars Sacra. Seu Nova de Lleida”

 

La verge rep el nom de “Mare de Déu del Blau” per una fina taca blava, circular, que l’escultura té al front. La llegenda explica com els canonges de la Catedral de Lleida van encomanar una imatge de la Mare de Déu per ser col·locada en la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. El temps apressava i l’escultor, a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat, féu treballar al seu aprenent en l’execució, esculpint una formosa cara de la Verge. El mestre, al contemplar-la, no pogué contenir la seva enveja i irritat  va llençar el martell damunt la cara de la Mare de Déu amb el desig de malmetre-la, però no aconseguí el seu propòsit. La imatge restà ben sencera i en l’indret del front on va rebatre l’eina, va aflorar un senyal, com si hagués picat en carn viva: el Blau, que segons sembla llueix la Verge en el seu front, d’aquí el nom deMare de Déu del Blau.

www.blauslleida.com

Fitxa Tècnica

Mare de Déu del Blau
1447
Jordi Safont
Pedra amb restes de policromia
217 x 74 x 57 cm
Lleida