Monestir de Sant Llorenç del Munt

Bisbat de Terrassa

Cim de la Mola

08230 Matadepera

Vallès Occidental

p.santllorenc.mola@diba.es

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Poc es conserva del cenobi de Sant Llorenç del Munt, però la seva església, completament restaurada durant els s. XIX i XX, és un dels millors exemples del primer romànic llombard.

El monestir de Sant Llorenç del Munt està ubicat al cim de la Mola, a uns 1.100 metres d’alçada. Segons documentació, a la zona hi havia edificis de culte des de mitjans del s. IX. La tradició atribueix la fundació del cenobi benedictí als monjos de Sant Cugat entorn el 985, encara que va ser refundat com a monestir independent al 1013. Sembla ser que l’església que es conserva va ser promoguda per l’Abat Odaguer a mitjans del s. XI i va ser consagrada el 1064. Després de dependre de Sant Ponç de Tomeres, cap a finals del s. XI i inicis del XII el monestir va tornar a dependre de Sant Cugat del Vallès. A mitjans del s. XV un incendi marcà el tret de sortida de la decadència del cenobi, que va estar ocupat fins el 1608, any en el qual va deixar de tenir abat propi. Durant el s. XVII un sacerdot tenia, encara, cura del recinte. Al 1808, però, amb l’ocupació Napoleònica, el monestir va ser profanat i saquejat, fet que va deteriorar encara més la construcció, ja de per si malmesa.  L’any 1868 s’inicià la restauració de les dependències a càrrec de Antoni Vergés, de la parròquia de Sant Llorenç Savall. La restauració va finalitzar ja entrat al s. XX, quan es va reobrir el monestir i va ser declarat Bé cultural d’Interès Nacional. L’església del monestir és una de les millors mostres del primer romànic català. L’edifici té planta basilical de tres naus separades per pilars, amb la nau central molt més alta i ample que les laterals. Està capçat per tres absis semicirculars, amb una finestra de doble esqueixada cada un, a més el central està decorat amb petites absidioles. El transsepte no es marca a l’exterior, i a la zona del creuer és desenvolupa un cimbori amb cúpula de base octogonal traspassada en trompes. La coberta és de volta de canó reforçada amb arcs faixons. A l’exterior es pot veure la decoració dels absis, que segueix les característiques del romànic llombard: sòcol, lesenes i arcuacions cegues. Hi ha també un campanar de planta quadrada d’una alçada inusual, fet que ha portat a la hipòtesis que sigui un cloquer inacabat. De les antigues dependències monacals només en queda un atri a la paret nord de l’església. Als peus de l’edifici hi ha la façana principal, d’època posterior, que ostenta un campanar d’espadanya. Tot el conjunt adopta una tonalitat rogenca que l’hi dona una plasticitat especial. Aquest cromatisme es deu a l’ús de la pedra de la zona. Procedent d’aquesta església es conserva un frontal d’altar del s. XII, avui custodiat al Museu Episcopal de Vic.

horaris

Feiners de 10.00 a 16.00 h

Dissabtes, diumenges i festius de 9.00 a 18.00 h.

Serveis

    Visites guiades al monestir cada diumenge a les 11.00 h.