Monestir de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols

Bisbat de Girona

Plaça del Monestir

17220 Sant Feliu de Guíxols

Baix Empordà

Durada recomanada de la visita:30 min

Antic monestir benedictí que s’ha convertit en tot un símbol d’identitat de la ciutat gràcies a les restes preromàniques de la Porta Ferrada.

El monestir de Sant Feliu de Guíxols és el conjunt arquitectònic més important de la ciutat i s’ha convertit en tot un símbol d’identitat. Malgrat la història de la seva fundació és un xic borrosa, es creu que va ser a principis del segle X, quan s’estava repoblant el territori. També s’ha dit, però, que la fundació del monestir guixolenc podria tractar-se d’una iniciativa de Carlemany de finals del segle VIII. Sigui com sigui, el que és clar és que el primer document que parla d’aquest complex data del 968, quan el rei carolingi Lotari va autoritzar l’abat Sunyer a dirigir el cenobi. No obstant això, se sap que ja existia vint anys abans.
La primera església monàstica, que hauria estat aixecada damunt d’un antic temple primitiu, va ser destruïda arran d’una invasió sarraïna l’any 965, amb la qual cosa, l’abat Sunyer, es va haver d’encarregar de la seva reconstrucció, aixecant un edifici romànic entre torres de defensa. El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals actualment se’n conserven tant sols dues torres i un portal. En el bastiment d’aquest nou cenobi benedictí, hi van contribuir importants personatges de l’època, com ara l’abat Oliba o la comtessa Ermessenda. Durant el segle XIII, a causa d’alguns conflictes bèl•lics protagonitzats per l’exèrcit francès, el monestir es va veure afectat i es van haver d’emprendre obres de renovació i ampliació. Així doncs, el 1317 van començar novament les tasques de reconstrucció, de manera que a mitjan segle l’antiga capçalera romànica de l’església quedaria substituïda per nous absis gòtics, i a final de segle la nau quedava també reconstruïda en estil gòtic deixant, però, la zona romànica dels peus, ocupada pel cor.
A finals del segle XVII el recinte emmurallat va ser destruït pels francesos de manera que va ser necessari, de nou, efectuar reconstruccions. L’edifici barroc del monestir data del segle XVIII i és només una part del mil•lenari conjunt, on s’hi pot observar una barreja de tres estils arquitectònics: el romànic (i preromànic), el gòtic i el barroc. De les parts de l’antic recinte emmurallat que encara resten en peu, cal destacar la Porta Ferrada, del segle IX-X, que es troba a la part nord i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques. Aquesta portalada és molt coneguda també per ser un dels escenaris del Festival d’estiu que porta el mateix nom.
Pel que fa a les torres que s’han conservat, hi ha la torre del Fum (segles X-XI) i la del Corn (segle XI), situades al costat de la façana de l’església. Els noms els hi venen donats per la funció que tenien: l’una és des d’on es feien senyals de fum per avisar de l’arribada de l’enemic per la mar, l’altra és des d’on s’hi tocava el corn per avisar també de la presència d’enemics.
La titularitat del monestir la compateixen la Mare de Déu dels Àngels i Sant Feliu, màrtir d’origen africà que va predicar en aquestes terres del Baix Empordà i que va morir perseguit per l’emperador Dioclecià a inicis del segle IV.

Elements a destacar

Talla del Sant Crist (s.XII)
Pica baptismal gòtica
Tombes gòtiques dels benefactors Pere de Vern i Tomàs Pujades
Claus de volta policromades
Vitralls de Domènec Fita
Ermita de Sant Elm, on s'hi custodien les relíquies de Sant Feliu i del Sant Drap

horaris

De 9h a 12'30h i de 19h a 20'30h.