Esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara)

Bisbat de Terrassa

Plaça Mossèn Homs s/n

08223 Terrassa

Vallès Occidental

93 783 03 30 / 690848612

www.terrassa.cat/museu

Durada recomanada de la visita:1h 30minuts

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Un conjunt episcopal paleocristià viu

Amb els seus orígens al s. V, quan va ser fundada la diòcesi d’Ègara, el conjunt de les esglésies del Bisbat d’Ègara constitueix un dels conjunts arqueològics paleocristians més importants de Catalunya. Aquest complex episcopal, que s’acabà de construir a mitjans del s. VI, comptà amb tres edificis que es configuraran entorn d’un gran pati central: una catedral de tres naus, Santa Maria, amb columnes i amb el baptisteri als peus de l’edifici; una església funerària dedicada més tard a Sant Miquel; i una altra església de tres naus, Sant Pere, probablement amb funcions parroquials. Juntament amb aquestes esglésies es configurà un àmbit cementerial i la zona residencial i administrativa del bisbe. Amb les invasions musulmanes a partir del 714 i amb l’arribada dels carolingis a partir de finals del mateix s. VIII, l’estructura de les diòcesis es modificarà i el Bisbat d’Ègara no es tornarà a fundar. La consagració de l’església romànica de Santa Maria, el primer de gener de l’any 1112, i la construcció de la nau única romànica de Sant Pere, durant el s. XII, testimonien una nova transformació del conjunt religiós, amb un ús parroquial (Sant Pere) i monàstic (Santa Maria). Després d’un llarg període amb pocs canvis, la transferència del centre parroquial terrassenc de Sant Pere a l’església del Sant Esperit, al 1601, fa que el conjunt entri en una etapa de decadència.  L’activitat restauradora del conjunt es va iniciar a finals del s. XIX a l’entorn de l’edifici de Sant Pere, i a principis del s. XX es va estendre per tot el recinte de la mà de Josep Puig i Cadafalch. Amb la restauració del conjunt monumental impulsada pel desenvolupament del Pla Director de 1998 i finalitzada el 4 d’octubre de 2009, el conjunt de les esglésies del Bisbat d’Ègara presenta una museografia que assenyala tots els elements arqueològics, arquitectònics i artístics del monument, però sobretot la seva etapa més important, la seu episcopal d’Ègara entre els s. V i VIII.  L’edifici de Sant Pere conserva d’aquest moment l’absis central de la capçalera, avui tapiat per un extraordinari retaule petri policromat que data potser del s. X. Les últimes intervencions han revelat l’estructura de la parròquia d’aquest moment: l’edifici comptaria amb tres naus, un transsepte marcat i una capçalera amb tres absis, el central trilobulat. Als murs exteriors es pot apreciar la decoració llombarda i les mènsules amb decoració escultòrica. Sant Pere conserva també restes de pintura mural del s. XIV i hostatja el retaule de Sant Abdó i Sant Senén del cèlebre Jaume Huguet. Altres retaules gòtics com el de Lluís Borassà o el de Jaume Cirera i Guillem Talarn, deixebles de Bernat Martorell, es conserven avui al museu del recinte. L’església de Sant Miquel conserva, tot i les restauracions, la planta i l’alçat de l’edifici del s. VI. Les restes d’enterrament en el seu perímetre fan pensar que pogués estar dedicat a funcions cementirials i a la veneració de les relíquies de Sant Celoni. L’edifici, d’espai centralitzat, té un absis a un extrem que conserva unes pintures murals del s. VI amb iconografia possiblement relacionada amb les visions d’Ezequiel o amb la litúrgia hispana. Sota l’absis principal hi ha una cripta que reprodueix l’estructura de l’absis. L’església de Santa Maria, enormement remodelada, conserva el seu absis original (s. VI), al qual s’hi van afegir al s. XI la nau principal actual, el transsepte i el cimbori, culminat amb un campanar. La decoració d’arcuacions cegues i lesenes al mur exterior és característic del romànic llombard. A la part interior de l’absis principal es conserven pintures murals originals que es poden considerar com les més importants d’Europa de la seva època.  Al l’extrem del transsepte sud hi ha restes de pintura mural romànica del s. XII, amb iconografia del martiri de Sant Tomàs Becket.

Elements a destacar

Conjunt d'edificis paleocristians i alt-medievals
Pintures murals altmedievals i romàniques
Retaules gòtics de Lluís Borrassà, Jaume Huguet i Jaume Cirera

horaris

De dimarts a  dissabte de 10.00 h a 13:30 h i de 16.00 h  a 19.00 h.

Diumenges de 11.00 h a 14.00 h.

Dilluns no festius, tancat.

Tancat: 1 gener, 1 maig, 25 i 26 desembre.

horaris missa

Feiners

A les 8.00 h i a les 20.00 h (dimarts exequial).

Dissabtes i vigílies

A les 19.30 h.

Festius, diumenges i dies de precepte

A les 9.00 h, a les 11.00 h i a les 12.30 h.

Tarifes

General

4,00 €

Reduïda

3,00 € (residents a Terrassa)

2,00 € (majors de 65 anys, grups de més de 20 persones, persones amb discapacitat i famílies nombroses)

Gratuïta

Menors de 6 anys, carnet ICOM, carnet AMC, personal docent i investigador acreditat, el primer cap de setmana de mes, jornades

de portes obertes i persones a l'atur acreditat

Servei d'audioguia

2,00 €

Bibliografia

    El Monestir de St. Llorenç del Munt sobre Terrassa, Diplomatari dels s. X i XI, P. Puig.

    M. Gemma Garcia, Antonio Moro, Francesc Tusset. La Seu Episcopal d'Ègara. Arqueologia d'un conjunt cristià del s.IV al IX.

    Monografia Barcelona i Ègara via Terrassa. Història de les diòcesis de Barcelona. Terrassa i St. Feliu de Llobregat, breu història del bisbat de Ègara. J. Martí i Bonet.

    VVAA.Diplomatari de SaNT Pere i Santa Maria d'Ègara.Terrassa 958-1207.

Dades Turístiques

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Pl. del Rector Homs, s/n (08222 Terrassa)

T. 937 833 702

museudeterrassa@terrassa.cat / http://www.terrassa.cat/seudegara