Església Vella de Sant Serni de Cabó

Bisbat d'Urgell

25794 Cabó

Alt Urgell

97 338 37 91

Durada recomanada de la visita:20 min

L’església Vella de Sant Serni de Cabó es troba als afores de la població, situada sobre un promontori. És un edifici molt singular i força complex que parteix d'una primera construcció desestimada per l'edifici actual.

L’estructura arquitectònica que presenta aquest edifici fa pensar que el projecte inicial hagués pogut estar modificat abans d’acabar l’obra o bé al poc temps de finalitzar-la. Es tracta d’una església de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, orientats a nord i oest, amb finestres de doble esqueixada (una a l’absis nord i tres al de ponent). El darrer tram de la nau, davant els absis, es cobreix amb cúpula coberta amb volta de racó de claustre. Exteriorment aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d’espadanya de dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat que coincideix, a l’exterior, amb les restes d’una nau. Al frontispici s’obre la porta d’arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. L’aparell de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars amb façanes arrebossades i voltes interiors fetes de formigó de calç. No hi ha elements escultòrics ornamentals. La situació de les finestres de l’absis, juntament ambles restes de mur de la primera nau, reforça la idea que el projecte inicial era el de l’església d’una nau orientada de llevant a ponent, orientació tradicional dels temples romànics, acabada amb una capçalera trevolada en la qual l’absis de ponent n’era el principal. A l’interior es conserva una ara d’altar romànica amb decoració geomètrica incisa a la pedra i, de forma permanent, es pot veure un facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. Aquests són un dels documents més antics conservats on comença a aparèixer la llengua catalana i, de manera més precisa, s’ha considerat que és el text més antic escrit en català ‒com ja va apuntar l’historiador Joaquim Miret i Sans quan l’any 1908 el va publicar per primera vegada‒, ja que els altres documents del mateix segle on hi ha petits fragments en català corresponen a textos breus, principalment juraments feudals. Els Greuges són un document de caràcter jurídic; concretament, un memorial de les transgressions (els greuges o rancures, en català medieval) dels drets feudals, en aquest cas del senyor de Caboet, Guitard Isarn, en què reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls.

Elements a destacar

Campanar d'espadanya de dos ulls
Facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet
Ara d'altar romànica amb decoració geomètrica incisa a la pedra

horaris

A concertar