Església parroquial de Sant Vicenç d'Espinelves

Bisbat de Vic

Plaça de l'Església, 1

17405 Espinelves

Osona

938 849 163

Tot i tenir notícies d’aquesta església des del 943, aquesta no va ser consagrada fins el 1186 degut a les importants reformes que va patir: la construcció d’una segona nau i del campanar.

Dedicada des de l’inici al diaca i màrtir sant Vicenç i a l’apòstol sant Jaume, els capellans d’aquesta església van ser, fins el s. XIII, canonges de la catedral de Vic. Al s. XVI i XVII es van tornar a fer importants obres a l’edifici, que van mutilar i transformar l’església: l’absis dedicat a sant Jaume va ser convertit en capella i es va obrir un gran arc que comunicava les dues naus.

L’edifici actual conserva les dues naus cobertes amb voltes de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars. A l’oest hi ha el campanar de torre de tres pisos, , aixecat sobre la volta de la nau. Criden l’atenció les mènsules de les arcuacions que tenen una graciosa ornamentació de petits caps esculpits.

A la porta d’entrada hi ha estat afegit un porxo. La portada té dues arquivoltes llises, una de plana i una en forma de soga. Les impostes i els capitells estan molt erosionats, però encara deixen veure els motius ornamentals: el capitell del costat esquerra, entrant, és decorat amb fulles i el de la dreta, amb una figura humana, un ocell i una pinya.

A l’interior, al mur que separa les dues naus, hi ha una portada de finals del s. XI, més antiga, per tant, que l’actual porta d’entrada  del s. XII. És d’arc de mig punt, feta amb pedra local molt mal conservada. L’arquivolta interior, de forma arrodonida, és trenada; l’exterior és plana i té un motiu escacat a la part de l’aresta. Una tija ondulada, amb palmetes a banda i banda, decora les impostes. Malauradament van desaparèixer les columnes laterals i els capitells.

El frontal d’altar que hi ha a l’interior de l’església és una fidel reproducció  de frontal romànic original que es troba al Museu Episcopal de Vic.