Església parroquial de Sant Boi de Lluçanès

Bisbat de Vic

Plaça de l'Església

08589 Sant Boi de Lluçanès

Osona

938578053

parroquiastboi@gmail.com

Durada recomanada de la visita:20 min

L'església i el terme de Sant Boi apareixen documentats per primera vegada l'any 905, amb el nom de "Sancti Baudilii". Les seves funcions parroquials consten des de l'any 993, i no les ha perdudes fins l'actualitat.

La primera església de Sant Boi que trobem documentada, com ja hem vist, apareix en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, realitzada l’any 905. L’església estava envoltada per una necròpolis d’inhumació, i fou substituïda al s.XII per un temple romànic, del qual avui sols en resta la base del seu campanar, integrada en el campanar actual. Aquesta església anà sofrint modificacions i ampliacions, fins que a mitjan s.XVIII es decidí de construir un nou temple, més capaç. Fou planejat i erigit pels germans Josep i Jacint Moretó entre els anys 1763 i 1775. El temple fou beneït el 30 de novembre de 1775. El resultat fou un edifici barroc neoclassicista
L’església consta de tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d’aresta dividides per quatre arcs torals, i les laterals dividides en dues plantes: la superior forma un corredor que va del cor a la capçalera, i la planta inferior s’obre a la nau central, formant capelles, mitjançant arcs de mig punt sobre columnes. La façana és d’una gran riquesa artística; el portal s’obre en el centre de la façana, emmarcat per una esplèndida portalada esculpida. Sobre seu, un rosetó que dóna llum a l’interior i una fornícula amb la imatge de Sant Baldiri. El campanar, afegit al mur de llevant de l’església, consta de quatre pisos, separats per motllures: el primer, de planta quadrangular, correspon al campanar romànic del s.XII, i conserva, tapiades, tres finestres simples en arc de mig punt i una finestra geminada. El segon i el tercer pis, de planta vuitabada, són fruit de les obres realitzades en el campanar a partir de 1791; el tercer pis allotja les campanes, i s’obre a l’exterior mitjançant quatre altes finestres.  L’últim pis, també vuitabat però de planta més petita, aixopluga el rellotge, i s’acaba en la balustrada típica dels campanars del Lluçanès.
L’interior de Sant Boi ha preservat íntegres els seus retaules, n’hi ha a cada capella i a l’altar major. Els més interessants, d’època barroc, van ser realitzats poc després de l’acabament del temple. Els més recents, d’estil neoclàssic, daten de la segona meitat del s.XIX.

Elements a destacar

Vuit retaules molt ben documentats d'entre els segles XVII i XIX
Exposició d'orfebreria i ornaments d'entre els segles XVII i XVIII

horaris

A convenir.