Església parroquial de Sant Andreu d'Oristà

Bisbat de Vic

Carrer Roqueta, 3

08518 Oristà

Osona

93 812 80 30

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Andreu és del 27 de febrer de l’any 923, quan pertanyia al castell d’Oristà. Uns anys més tard, al 942, ja és documentada com a església parroquial del lloc.

No és fins l’any1589 que en una visita pastoral del bisbe Pere Jaime, s’esmenta, per primera vegada, l’existència d’una cripta romànica: “Visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment”. Anys més tard, el bisbe Antoni Pasqual en feu una detallada descripció.
A partir de l’any 1775 comencen les notícies de la construcció d’una nova església. El 1789 s’ensorrà la part antiga del cor per la inseguretat que tenia. Degué ser en aquest moment quan la capella de Sant Martí, instal3lada a la cripta, fou coberta de runa i desaparegué soterrada. No fou fins el 1969 quan, seguint la descripció del bisbe Pasqual, es descobrí i es posà de nou a la llum. A causa del seu mal estat de conservació, la cripta va ser totalment restaurada per tècnics de la Diputació de Barcelona amb la col•laboració de paletes locals. 
Aquesta cripta és l’únic vestigi que queda de l’antiga església romànica, ja que l’actual edifici de l’església de Sant Andreu d’Oristà és d’estil neoclàssic. La cripta és una construcció de planta rectangular, i per la seva situació en relació a la resta de l’edifici, no sembla pas que hagués estat creada per ésser una cripta, ja que no té cap relació amb l’absis ni amb el presbiteri. La seva configuració recorda més a una tribuna com les existents a la canònica de Santa Maria de Serrabona o la que hi havia al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Així doncs, és molt possible que l’anomenada “cripta d’Oristà” fos una tribuna pertanyent a l’antiga església romànica.
Actualment la cripta és un recinte voltat de murs de diferents gruixos format per tres naus longitudinals separades per dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt entre cada dos elements de sosteniment , i formant una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment.