Església del Sagrat Cor. Cripta de la Colònia Güell

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Bosc Joaquim Falguera s/n

08690 Santa Coloma de Cervelló

Baix Llobregat

http://www.gaudicoloniaguell.org/ca

Durada recomanada de la visita:1h

Nivell de protecció patrimonial: Patrimoni de la Humanitat, 2005 /BCIN

Al mig de la Colònia Güell, integrada en la natura, s'amaga aquesta construcció. Les formes naturals, geomètriques i parabòliques que van servir com assaig del que es desenvoluparia a la Sagrada Família, esdevenen un prodigi tècnic i estètic

L’intens contacte entre Gaudí i Eusebi Güell va donar llum a moltes de les obres mestres de l’arquitecte. Una d’elles és la planificació de la colònia tèxtil, reinstal·lada a Santa Coloma de Cervelló. Dins d’aquest espai l’arquitecte va projectar una església espectacular per al culte dels treballadors de la fàbrica.

La mort del promotor i la falta de voluntat dels hereus de continuar amb el projecte va fer que només es pogués executar la cripta, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que es va construir entre 1908 i 1915. Els dissenys, però, s’havien iniciat ja en 1898. La planta té forma oval, amb perfil gairebé cel·lular i completament simètrica. Hi ha una nau central molt marcada i dues naus laterals que es desenvolupen a la zona de l’absis en un deambulatori que, a través d’arcuacions i columnes, marquen l’espai. Pel que fa a la coberta, l’arc de catenària i les voltes donen una forma molt orgànica al conjunt.

És sabut que aquesta obra va servir de banc de proves per a les innovacions fetes a la Sagrada Família. Aquest fet es veu en els arcs parabòlics, presents en tot el conjunt, en les columnes helicoïdals i cargolades similars a les tiges dels arbres, i en general en la inspiració natural i geomètrica que desprèn tot el conjunt. A nivell exterior l’edifici s’integra plenament amb el paisatge, tant per les formes parabòliques com per la utilització dels materials que juguen amb les tonalitats i característiques de l’entorn. La base de basalt negre i maó cremat s’assimila al terreny obscur, i a mesura que s’aixeca el maó recupera el seu color vermellós per conjuntar amb els pins que envolten la zona. El projecte pretenia, per a la part superior no construïda, tonalitats verdes, blaves, grogues i blanques.

A nivell simbòlic el conjunt també juga amb el sentit ascensionista, ja que Gaudí volia que la Cripta simbolitzés la tomba de Jesús, amb decoració ceràmica i les grans vitralleres adaptades a les formes hiperboloides de les finestres amb decoracions vegetals. A la part dels tres altars de la cripta s’hi poden detectar intervencions de col•laboradors de Gaudí com Josep Maria Jujol i Isidre Puig i Boada. La concepció d’art total de l’arquitecte el va portar a projectar, com era comú en les seves construccions, el disseny del mobiliari del temple. Malmesa i usada per funcions civils durat la Guerra Civil, va patir una intensa restauració durant el 2002 i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Elements a destacar

La forma ovoïdal de la cripta
Les columnes de basalt
Mosaic trencadís a l'entrada, sobre la porta i la bòveda
Les vidrieres
Simbologia primitiva cristiana

horaris

Horari estiu: del 2 de maig al 31 d'octubre: laborables de 10h a 19h, dissabtes i festius de 10h a 15h (excepte misses).

Horari hivern: de l'1 de novembre al 30 d'abril: laborables de 10h a 17h, dissabtes i festius de 10h a 15h (excepte misses).