Església de Santa Maria de Palau-solità

Bisbat de Terrassa

Plaça Santa Maria, 3

08184 Palau-solità i Plegamans

Vallès Occidental

938 64 82 04

santamaria560@bisbatdeterrassa.org

Ja amb el títol de parròquia, l’església de Santa Maria de Palau-solità apareix esmentada l’any 1068. Consta també que fou consagrada per sant Oleguer, bisbe de Barcelona, el 14 de novembre de 1122.

El que queda de Santa Maria de Palau-solità no ens permet de tenir una idea clara de la tipologia a la qual pertanyia aquest temple. Tot i amb això manté, encara avui, moltes restes de l’antic edifici romànic com la volta del s. XII, prou visibles a l’interior. La planta original podria haver estat de creu grega, orientada perpendicularment a la de l’edifici actual. Entre altres, queda un tram de nau, de la banda de migdia, coberta amb volta de canó apuntada, suportada per arcs formes també apuntats. Els absis desaparegueren en alguna reforma antiga. L’aparell dels murs és de difícil datació. El porxo de tramuntana i el campanar, de planta quadrada, van ser construïts durant el s. XVI.

L’església parroquial de Santa Maria de Palau-solità conserva el retaule major de principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d’artistes diferents. Malgrat que d’estil desigual, la cronologia és propera i les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Hi ha quatre taules atribuïdes tradicionalment al Mestre d’Artés que es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels carrers laterals. Representen les escenes de l’Adoració dels pastors, l’Adoració dels Reis o Epifania, l’Ascensió i la Pentecosta. El conjunt es completà per mà diferent amb l’Anunciació i la Resurrecció a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l’espina. El banc, amb dues escenes de la Passió –bes de Judes i camí del Calvari– té un sagrari amb Crist i als extrems, les imatges de sant Pere i sant Pau.