Església de Santa Maria de la Tossa de Montbui

Bisbat de Vic

Camí de la Tossa

08710 Santa Margarida de Montbui

Anoia

www.montbui.net

Durada recomanada de la visita:1h

Les primeres notícies sobre Santa Maria del castell de Montbui són de l’època de bisbe Fruità de Vic (972-993), el qual emprengué la construcció.

A causa d’una gran secada que assolà el terme al voltant del 990, l’indret s’abandonà i l’església quedà inacabada, o bé s’enderrocà. A partir de l’any 1023 el levita Guillem de Mediona, que tenia infeudat el castell de Montbui pel bisbe de Vic, repoblà definitivament el terme. En aquest moment es degueren acabar les obres del temple o bé es bastí una nova església, l’actual.
Des del s. XI va tenir funcions parroquials, i així consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre l’any 1026 i 1050, on és esmentada amb el nom de Monte buyo. Santa Maria de la Tossa va conservar aquesta parroquialitat fins el 1614, any en el qual va passar a l’església de Santa Margarida de Montbui. La Tossa va esdevenir-ne llavors església sufragània. Aquesta condició va durar fins el 1828, quan Santa Maria de la Tossa de Montbui es convertí en santuari.
L’edifici s’estructura a partir d’un pla basilical de tres naus, acabades, vers llevant, per uns absis semicirculars, coberts amb voltes d’un quart d’esfera. Les naus són separades per sis arcades sobre columna d’on arrenquen les voltes que cobreixen les naus que, d’aquesta manera, queden dividits en sis trams ben diferenciats. Les quatre primeres arcades són perfilades amb arcs de mig punt, lleugerament ultrapassats, que contrasten amb les dues darreres on els arcs de mig punt tendeixen a fer-se escarsers.  Així doncs les voltes de les naus esdevenen molt irregulars i a llarg del seu recorregut, segons el tram que ocupen, adopten diferents perfils que poden oscil•lar des d’un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en un arc ultrapassat o de lleugera ferradura. Aquestes voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra.
La porta d’accés, oberta al capdavall del mur sud, correspon a un remodelatge efectuat segurament al s. XVI, que n’aprofità la obertura original. D’estructura simple, és emmarcada per un arc de mig punt, format per àmplies dovelles, amb el suport d’unes impostes ornades amb motius geomètrics, probablement reaprofitades.
Adossada al mur nord es va obrir, al s. XVI, una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquest és l’única ampliació que afecta a la simplicitat estructural de l’edifici.
L’element més airós de l’església el constitueix un campanar de paret de dues obertures erigit posteriorment sobre el mur de ponent. La teulada, de doble vessant, és recoberta amb lloses, que s’escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques.

Elements a destacar

Pica de pedra
Imatge de la Mare de Déu de Gràcia del s.XIV
Torre del Castell
Vista panoràmica

horaris

Diumenges: de 10h a 13h.

Bibliografia

    "Cataluña Románica. Arte, cultura e história"Diether Rudloff, 1980