Església de Santa Eulàlia d'Esparreguera

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Plaça de Sta Eulàlia, s/n

08292 Esparraguera

Baix Llobregat

Durada recomanada de la visita:1h, campanar, 45 min

Nivell de protecció patrimonial: Bé cultural d'interès local

L'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera és un edifici del s. XVI – XVII que barreja elements encara gòtics i decoració de tallant clàssic. L'espai intern, eteri i diàfan, contrasta amb el joc de volums geomètrics exteriors

El 1612 es va beneir al centre del nucli d’Esparreguera l’església de Santa Eulàlia amb la intenció de substituir la funció parroquial de Santa Maria del Puig, una edificació romànica a les afores de la població.

Tot i ser iniciada la construcció de Santa Eulàlia cap el 1587, per tant emmarcada dins del moviment renaixentista, ostenta una arquitectura amb evidents dependències gòtiques. És una església d’una sola nau, molt àmplia, capçada per un absis de planta heptagonal i coberta per una volta de creueria, els nervis de la qual recolzen sobre pilastres, d’estil clàssic, adossades. A l’interior, a més, té capelles entre els contraforts amb uns arcs formers molt elevats i amb una bateria de finestres sobre les llunetes. 

Si ens fixem en la façana principal, sobre la portalada, hi trobem un immens arc de mig punt amb decoració ceràmica moderna d’Enric Serra que envolta una porta allindada i, als laterals, les portes s’emmarquen entre columnes d’estil renaixentista amb uns capitells dòrics.

Finalment, un dels elements més destacables d’aquesta construcció és el seu campanar. Culminat el 1636, és de planta octogonal i amb 63,5 metres d’alçada es posiciona com un dels més alts de Catalunya.

Històricament ha estat una edificació molt castigada durant les gurres. Per exemple, el temple sofrí danys en la guerra del Francès i serví com a caserna de les tropes isabelines en la primera Guerra Carlina, cosa per la qual restà molt malmesa. Del 1866 consta un projecte de restauració d’Elies Rogent, però les obres foren interrompudes poc abans de la Revolució de Setembre de 1868. Reoberta al culte el 1874, la façana era encara inacabada. El 1936 un escamot foraster profanà l’edifici i cremà els retaules i la fusta de l’orgue -que era del segle XVII- així com l’arxiu de la parròquia. A la història més recent, durant la guerra civil espanyola de 1936-1939, l’església serví de garatge i magatzem. 

 

Elements a destacar

Campanar, un dels més alts de Catalunya, al qual s'accedeix per una rampa força singular
El cor
El rossetó

horaris

Visites guiades al campanar per part de l'Associació Amics del Campanar

horaris missa

Feiners i vigílies: 19h

Festius: 10h i 12h