Església de Sant Vicenç d'Obiols

Bisbat de Solsona

Camí d'Obiols

08610 Avià

Berguedà

Durada recomanada de la visita:30 min.

L’església de Sant Vicenç d’Obiols és el resultat de diverses etapes constructives, de les quals se’n troben vestigis en la seva estructura. Així, el temple ens desvela elements preromànics, romànics i de posteriors intervencions.

La primera notícia de l’església és de l’any 888, en l’acta de dotació de Santa Maria de Ripoll, dedicada a Sant Vicenç i ja consagrada. Novament és esmentada en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià, l’any 907. El 921 el comte Miró confirmava al monestir de Ripoll l’alou d’Obiols. Sempre ha conservat el seu caràcter parroquial.
Hi ha dues fases constructives ben diferenciades. La primera al s. X, que correspon a l’estructura principal del temple. En la segona, als s. XII i XIII, es van reforçar els murs, es va refer la façana, es va obrir un nou portal i es va substituir la coberta d’encavallades per una de mig punt.
Les obres de restauració fetes entre els anys 1959 i 1962 van donar a l’església l’aspecte actual: es tracta d’un temple de nau única culminada amb un absis gairebé rectangular a la capçalera i dues capelles quadrangulars. Es crea així una capçalera trevolada que confereix al temple una planta de creu llatina.  Una volta de canó de mig punt cobreix l’absis i les capelles laterals, comunicades mitjançant arcs de ferradura sostinguts per columnes cilíndriques. És interessant destacar el caràcter clarament visigòtic d’alguns dels arcs de ferradura interiors. Alhora, tan la nau com l’absis es troben il•luminats a partir de diferents obertures, algunes romàniques i altres d’època moderna.
L’exterior del temple es constitueix a partir de murs mancats de decoració amb un aparell força irregular. Al temple s’hi accedeix a partir de dues entrades, una d’època romànica i l’altre posterior. La romànica, molt erosionada, es forma amb un arc de mig punt adovellat el qual es troba emmarcat per una arquivolta ubicada a la manera de guardapols. Sobre aquesta façana, a l’extrem oest, s’obre un campanar d’espadanya de dues obertures.
Entre els elements destacats cal mencionar una necròpolis del s. X, situada a l’absis, la qual fou restaurada als anys seixanta.
En un turó, prop de l’església hi ha les restes, en estat molt precari, d’una torre de defensa carolíngia.

Elements a destacar

Pica excavada en forma de colom (Esperit Sant)
Arcs visigòtics
Sepultures interiors als laterals, i exteriors al voltant de l’església