Església de Sant Sebastià de Montmajor

Bisbat de Terrassa

Vall de Gallifa, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell

08140 Caldes de Montbui

Vallès Oriental

93 865 01 97 / 93 865 04 46

Sant Sebastià de Montmajor és un petit nucli de població situat a 12 km de Caldes de Montbui, a la vessant nord del Farell, encerclat per muntanyes. És aquí on hi trobem l’església romànica de Sant Sebastià (s. XI).

L’any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d’or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S’hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d’una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l’anomena “ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore”.  Tot i aquesta pertinença al cenobi “santcugatenc”, vers el 1400 l’església de Sant Sebastià ja era sufragània de Caldes. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes.
L’edifici consta d’una sola nau amb transsepte i una planta en forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l’absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l’extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. La nau i el transsepte són coberts per una volta de canó seguit i els absis per voltes de quadrant d’esfera excepte el central que ho és per una volta de canó seguit. A l’exterior de l’absis s’observa una ornamentació a base de arcuacions i faixes llombardes.
Sobre la volta de la nau i en l’encreuament amb el transsepte hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada amb dos pisos al qual s’accedeix des de la rectoria. Té finestres a les quatre cares sense divisions interiors amb una coberta feta a partir d’una falsa volta piramidal amb carreus. En el primer nivell hi ha quatre finestres, una a cada cara amb un arc de mig punt; al segon nivell les finestres són geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats per una columna, el fust de la qual és format per tres cossos. El campanar per fora té uns paraments llisos sense cap tipus de decoració. La coberta, és de teula àrab, de la qual arrenca d’una cornisa formada per peces de ceràmica moderna.