Església de Sant Pere d'Octàvia de l'antic monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès

Bisbat de Terrassa

Casa Abassial, Plaça de l'Om, 2

08172 Sant Cugat del Vallès

Vallès Occidental

93 674 11 63

Durada recomanada de la visita:a petició

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

L'antiga abadia benedictina és una de les mostres d'art romànic més conegudes del nostre país. Amb una trajectòria històrica que es remunta al s. V, guarda en el seu interior una gran mostra de retaules de diferents períodes.

Es creu que l’antiga canònica benedictina es construí sobre un castrum romà. Els orígens del monestir es remunten al s. IX, encara que hi ha teories que apunten a una possible canònica entorn les restes del sepulcre de Sant Cugat, establert a la zona ja des del s. V. L’inici d’una comunitat estable, però, s’atribueix en període de Carlemany. La construcció d’un edifici que articulés les dependències entorn d’un claustre data, aproximadament, de l’ant mil sota l’impuls de l’abat Odó. L’edifici que es veu avui és, òbviament, fruit d’un llarg procés constructiu que va perdurar fins a la dissolució al 1835 de la comunitat benedictina. Un dels elements més impressionants del conjunt és el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt amb decoració historiada als seus capitells, la qual es pot datar entre els s. XII i XVI. L’església és un edifici de tres naus capçat amb tres absis. Conserva mostres romàniques i altres que ja deriven cap al gòtic, ja que l’arc de la seva construcció avarca els s. XII i XIV.  L’església té també un creuer rematat per un cimbori octogonal amb cúpula. Les naus laterals son gairebé en la seva majoria d’estil gòtic, tret de tres, que daten del s. XVI, igual que la coberta que ostenta una volta nervada de creuria. La decoració arquitectònica és mínima i es concentra en els voltants de les finestres, però restes descobertes arran de la destrucció del cor provarien l’existència d’algun tipus de decoració pictòrica. Al 1798 l’abat Josep Gregori de Montero va construir una balustrada de marbre a l’alçada del presbiteri que tancava l’espai. La decoració de caire romànic es fa més present a l’exterior, sobretot a la capçalera, decorada arran de la línia d’imposta amb una cornisa marcada i amb una bateria d’arcuacions cegues sostingudes per mènsules decorades amb diversos motius. L’espai és ritmat per unes columnes amb base i capitell que creuen tot verticalment els tres absis. Malgrat que la finestra central ostenta decoració de caràcter gòtic, les finestres dels absis laterals són sageteres, emmarcades amb petites columnes amb capitells decorats que sostenen una arquivolta.  Una de les façanes laterals data del s. XI i pren com a base la torre del campanar La base quadrada del campanar, corresponent a l’església del s. XI, separa clarament la unitat romànica de la capçalera amb el gòtic del lateral de llevant i la façana. Són posteriors, entre els s. XVI i XVIII, els tres cossos superposats que allotgen les campanes i sense les faixes llombardes del primer pis romànic. La façana principal fou construïda al s. XIV, i deixa veure a la seva estructura les tres naus interiors. L’element més destacat d’aquest cos és la immensa rosassa de més de 8 metre de diàmetre. Hi ha també dos rosetons laterals de petites dimensions. I la portada monumentalitzada per una degradació d’arcs ogivals sostinguts per columnetes amb capitells decorats. Al centre el timpà, segurament en origen decorat amb una pintura de l’Epifania.  Més enllà dels tresors que es mostren en la museïtzació que avui es pot visitar dins del cenobi, un catàleg de retaules pintats per embellir l’antiga església abacial enriqueixen encara més tot el recinte.  S’ha de destacar el retaule de Pere Serra de 1375 dedicat a Santa Maria de tots els Sants,  o el retaule de Sant Miquel del s. XVI. Altres obres important per a la història del monestir com el retaule de Sant Cugat d’Aine Bru o el Miracle Romanum de Joan Melch s’han de contemplar fora del monestir, ja que actualment s’alberguen al MNAC i al British Museum respectivament.

Elements a destacar

Retaule de Santa Maria de Tots els Sants, de Pere Serra (gòtic primitiu, s. XV)
Altar major, s. XIV
Orgue barroc
Escultura romànica de la Mare de Déu del Bosc, s. XIII

horaris

Feiners i dissabte: de 8h a 12h i de 18h a 21h. Diumenge: de 8h a 14h i de 18h a 21'30h.