Església de Sant Llorenç de Morunys

Bisbat de Solsona

Plaça de l'Església

25282 Sant Llorenç de Morunys

Solsonès

Durada recomanada de la visita:20 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Aquesta església parroquial, en origen canònica visigòtica i més endavant benedictina, mostra en la seva arquitectura evidències de la construcció romànica original i guarda al seu interior una gran col•lecció de retaules de diferent períodes.

L’actual parròquia de Sant Llorenç de Morunys era en origen un antic cenobi. Hi ha documentació des de 910 que mostra el monestir, segurament de regla visigòtica, sota la direcció de l’abat Bo. Al 1019 a causa d’un pacte entre Ermessenda de Carcassona i el Bisbe Ermengol, la comunitat passa a estar subjecte al monestir de Sant Serní de Tavèrnoles i, en conseqüència, al 1025 adopten la regla benedictina. El monestir passarà en aquest període per diferents mans, s’associarà al monestir de Sant Andreu de Tresponts i fins i tot a Santa maria de Ripoll, però acabarà associat altre cop a Tavèrnoles fins a finals del XVI, quan es secularitza.
De l’antic cenobi romànic en conservem sobretot l’església. Aquesta és de planta basilical de tres naus, separades amb pilastres; amb tres absis semicirculars, encara que l’absis sud va ser enderrocat per construir la capella de la Mare de Déu dels Colls; i la coberta és de canó a la nau central i d’aresta a les laterals.
A l’exterior, els murs ostenten la decoració característica del romànic llombard, és a dir, arcuacions i lesenes. Hi ha també la porta d’ingrés a l’edifici, molt simple, d’arc de mig punt i guardapols. El conjunt es completa amb un campanar d’origen romànic però remodelat al s.  XVI; i el claustre de línies austeres, construït al s. XVI i que segurament també pren de base una construcció anterior.
L’interior de l’edifici conserva una magnífica col•lecció de retaules. Hi destaca la ja esmentada capella de la Mare de Déu dels Colls, a l’absis sud, executada per Josep Pujol i Juhï, escultor de Folgueroles ( 1734-1809), el qual per fer aquesta obra magna, (iniciada l’any 1773 i acabada el 1784) va passar a residir a Sant Llorenç on va morir.
La decoració barroca omple tot l’espai de la capella, dedicada a la Mare de Déu. Tres grans temàtiques marianes esculpides: la Salve, el Magníficat i les Lletanies la fan una obra excepcional. Es tracta de la darrera gran obra del barroc català. Cal destacar, també, les pintures murals de l’absis, la mitja taronja del qual conté pintures del s. XIX. A la capella dels Apòstols, construïda a mitjan s. XVI per Jeroni Sanxo, s’hi conserva el retaule gòtic dedicat a la Pentecostès i sant Joan Evangelista, tot i que és conegut com el retaule del sant Esperit pel benefici al qual estava adscrit. En alguna ocasió se l’ha confós amb l’antic retaule major, obrat per Lluís Borrassà el 1419. La hipòtesi més versemblant, però, el relaciona amb el taller del pintor Pere Serra, autor del retaule del sant Esperit de la seu de Manresa. Cal destacar, igualment, el magnífic retaule de sant Joan Baptista i sant Miquel Arcàngel, ubicat a l’absis del costat de l’evangeli, on antigament hi havia la capella del Roser. És una obra que els experts atribueixen als pintors Jaume Cirera i Bernat Despuig”. I a l’altar major l’obra, avui fragmentada com a conseqüència de la Guerra Civil, de Joan Francesc Morató, datada el 1713.

Elements a destacar

Capella barroca i retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Coll, de Josep Pujol (1773)
Retaule gòtic del Sant Esperit (s.XIV)
Orgue
Claustre

horaris

Hivern: de 9h a 18h/ Estiu: de 9h a 19h.