Església de Sant Jaume de Frontanyà

Bisbat de Solsona

C/ de Dalt

08619 Sant Jaume de Frontanyà

Berguedà

Durada recomanada de la visita:Audioguia 30 min.

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

Considerada com la catedral del romànic al Berguedà, la unitat del pla, la simplicitat de la construcció i la precisió funcional fan que sigui un dels exemples més destacats de l’arquitectura romànica llombarda catalana.

L’església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d’una petita comunitat de canonges agustins. L’origen d’aqueta canònica es troba en l’església de Sant Jaume el Vell, ubicada prop de la vila de Frontanyà. Al s. XI, en construir-se l’actual edifici, la nova església passà a acollir la vida comunitària de l’anterior, i ben aviat ja aplegava una comunitat organitzada com a canònica regular. L’església es convertí en parroquial quan la comunitat va caure en la decadència a partir de l’any 1395. La canònic fou abandonada definitivament l’any 1592, quan a Catalunya foren extingits els monestirs agustinians.
L’església és l’únic vestigi visible de l’antiga canònica. L’edifici és de planta de creu llatina, d’una sola nau, amb transsepte i una capçalera triabsidal. Tan la nau central com el transsepte es cobreixen amb volta de canó. Al creuer s’alça una cúpula vuitavada, projectada a l’exterior amb un cimbori poligonal de dotze cares. A l’interior, l’absis s’ornamenta amb nínxols semicirculars, separats per columnes i ressaltats per un arquet. Una solució que recorda a la de Sant Vicenç de Cardona.
Els elements més destacats de l’exterior són la façana occidental i la capçalera, bonics exemples del romànic llombard. A la façana es disposen arcuacions llombardes i lesenes distribuïdes en dos registres. La porta d’entrada, molt senzilla, està formada per dos arcs de mig punt en gradació. Sobre les arcuacions cegues superiors s’aixeca un campanar d’espadanya del s. XVI. A la capçalera, on s’hi ubiquen els tres absis, es repeteix una ornamentació basada en les lesenes i arcuacions cegues. En aquest la decoració es complementa amb un fris de dents de serra.
En conjunt, és un edifici de gran personalitat gràcies a l’harmonia de les seves formes i volums, una decoració austera, així com un dels cimboris més bells de l’art romànic català.L’església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d’una petita comunitat de canonges agustins. L’origen d’aqueta canònica es troba en l’església de Sant Jaume el Vell, ubicada prop de la vila de Frontanyà. Al s. XI, en construir-se l’actual edifici, la nova església passà a acollir la vida comunitària de l’anterior, i al 1240 ja aplegava una comunitat organitzada com a canònica regular. L’església es convertí en parroquial quan la comunitat va caure en la decadència a partir de l’any 1395. La canònic fou abandonada definitivament l’any 1592, quan a Catalunya foren extingits els monestirs agustinians.
L’església és l’únic vestigi visible de l’antiga canònica. L’edifici és de planta de creu llatina, d’una sola nau, amb transsepte i una capçalera triabsidal. Tan la nau central com el transsepte es cobreixen amb volta de canó. Al creuer s’alça una cúpula vuitavada, projectada a l’exterior amb un cimbori poligonal de dotze cares. A l’interior, l’absis s’ornamenta amb nínxols semicirculars, separats per columnes i ressaltats per un arquet. Una solució que recorda a la de Sant Vicenç de Cardona.
Els elements més destacats de l’exterior són la façana occidental i la capçalera, bonics exemples del romànic llombard. A la façana es disposen arcuacions llombardes i lesenes distribuïdes en dos registres. La porta d’entrada, molt senzilla, està formada per dos arcs de mig punt en gradació. Sobre les arcuacions cegues superiors s’aixeca un campanar d’espadanya del s. XVI. A la capçalera, on s’hi ubiquen els tres absis, es repeteix una ornamentació basada en les lesenes i arcuacions cegues. En aquest la decoració es complementa amb un fris de dents de serra.
En conjunt, és un edifici de gran personalitat gràcies a l’harmonia de les seves formes i volums, una decoració austera, així com un dels cimboris més bells de l’art romànic català.

Elements a destacar

Cimbori de dotze cares, únic a Catalunya
Puresa de línies i volums de l'edifici
Decoració austera
Part del retaule de la Llegenda de Santiago (es conserva al Museudiocesà i comarcal de Solsona)
Monument exemplar del romànic català s. XI

horaris

A la fonda tenen la clau.