Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona

Bisbat de Solsona

Castell de Cardona, Parador Nacional de Turismo

08261 Cardona

Bages

93 868 41 69

Durada recomanada de la visita:30 min

Nivell de protecció patrimonial: BCIN

La col•legiata de Sant Vicenç de Cardona, construïda a mitjans del s. XI, és una de les mostres més emblemàtiques de l'arquitectura romànica catalana.

La col•legiata de Sant Vicenç de Cardona està inscrita dins el castell de Cardona.  La col•legiata ja està documentada des del 980, i possiblement l’actual edifici inicia la construcció entorn del 1019, sota la promoció del Vescomte Bermón d’Osona, que fa una donació important per la reforma de la comunitat de clergues, imposant la regla aquisgranenca. L’edifici ja s’havia iniciat al 1029 i la consagració està documentada al 1040 de la mà del Bisbe Eribaum. Així, la comunitat esdevé una canònica regular i passa a estar sota la protecció dels senyors de Cardona. Al 1592, però, la col•legiata és secularitza. La conversió del castell en una caserna provocarà un retrocés en la importància de la canònica i al 1794 s’abandonarà definitivament l’església, que serà reaprofitada com a magatzem.
Durant el s. XX es revaloritza el conjunt; el castell es converteix en parador nacional i l’església és completament restaurada per Alexandre Ferrant. Comença així una llarga llista d’historiografia, estudis i fascinació entorn la col•legiata. Un dels primer estudiosos a documentar el temple és Lluís Domènech i Montaner, que qualificarà l’església com un exemple prototip del primer romànic català.
L’església és de línies senzilles, amb poca decoració escultòrica i una marcada simetria. Té planta basilical, amb un transsepte molt poc marcat i tres naus, sent la central molt més ampla que les laterals. Aquestes culminen amb els seus corresponents absis de perfil semicircular que, a més, ostenten una arquitectura decorativista a través de nínxols de perfil semicircular rematats amb un quart d’esfera i encastats al mur.  A la vegada, aquests formen un ritme que només es veu trencat per les finestres que il•luminen l’interior del recinte. L’absis central, així com l’espai presbiteral, estan sobre-elevats, just per sobre de l’espai que ocupa la cripta, semi-soterrada. La cripta té tres naus distribuïdes a partir de columnes amb capitells senzills, i les parets estan articulades a partir d’arcs de mig punt que reforcen l’estructura i enriqueixen el mur. L’espai està cobert amb volta d’aresta, amb els arcs de mig punts reforçats amb dovelles.
Els pilars que separen la nau central de les laterals son cruciformes, ja que reben tant les línies dels arcs feixons, que reforcen la volta de canó de les cobertes,  com les dels arcs formers, que marquen el trànsit entre les naus laterals i central. La coberta, com hem dit, és de volta de canó amb arcs faixons, i juguen un joc de ritmes, a on per cada tram de la nau central n’hi ha tres a les laterals.
A una de les naus laterals podem veure restes del paviment original, a un nivell de terra més baix que l’actual. Així es pot veure com el sòl de l’edifici es cobria a partir de llambordes regulars de color grisenc.
A la zona del creuer hi ha el cimbori, amb una cúpula traspassada amb petxines que permeten el canvi de l’espai quadrangular a un d’octogonal de perfil molt esfèric.
Als peus de l’edifici hi ha un atri, que es tradueix des de l’interior en una tribuna molt àmplia, a la que es pot accedir a través de unes escales de cargol ubicada a un lateral.
La tribuna marca l’accés principal. Consta de cinc mòduls de planta quadrada, amb arcs de mig punt i coberta amb volta d’aresta, amb decoració escultòrica gairebé inexistent. Al MNAC es conserven part de la pintura parietal que embellia la coberta i les parets d’aquesta zona.
A l’exterior es pot veure una decoració molt senzilla que no s’allunya de les arcuacions i lesenes típiques de l’arquitectura romànica del període. Només a la zona de la capçalera i el transsepte es remarquen, a més, una banda de finestres cegues.
A l’interior es conserven uns cancells de forja, originals del s. XII, que segurament servien per delimitar els espais de culte.
Referent a la decoració de l’església, encara que ja d’època gòtica, es conserva al MNAC restes d’un retaule provinent d’aquesta col•legiata, obra de Ferrer i Arnau Bassa datat entre 1347 i 1360. I al Museu Episcopal de Vic es conserven compartiments del Retaule de Sant Vicenç de Pere Valls datat entre 1405 i 1411.

Elements a destacar

Cripta
Capella de Sant Ramon Nonat
Relíquies de Sant Vicenç Màrtir, Santa Úrsula, Santa Agnès i Sant Sebastià